Tant o més important que la rehabilitació dels camins històrics seleccionats és l’establiment de mecanismes locals de gestió dels equipaments que són proposats, per tal de garantir la continuïtat i el desenvolupament de les actuacions ja iniciades.

Un projecte dinamitzador i ambiciós com el que acabem de presentar només és possible amb la implicació i la participació concertada de la societat local (associacions, jovent), dels agents econòmics (comerç, turisme, ramaderia) i, sobretot, de les diverses administracions. En aquest sentit, ja hem iniciat les primeres actuacions, amb el concurs i el suport de persones, col·lectius i administracions (ELM de Senet, IES del Pont de Suert, voluntariat de DEPANA, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça).

L’organització del projecte comprèn una Comissió de Seguiment, encarregada de vetllar pel compliment general dels objectius fixats, promoure nivells òptims de participació i assegurar la informació de la població; una Àrea de Coordinació dels Treballs de Camp, responsable de les actuacions sobre el terreny, i una Direcció d’Estudis, encarregada dels aspectes tècnics.

A l’últim, s’està creant un directori de persones i institucions interessades a elaborar noves fórmules de participació i consens, així com de facilitar les tasques de coordinació.


Beneficis del projecte

Podem aplegar els beneficis potencials del projecte en quatre àmbits:

1) Recuperació i valorització del patrimoni històric
	Els senders es basen en la xarxa de camins rurals existent, antics camins de ferradura i cabaneres d’origen mil·lenari que incorporen nombrosos elements patrimonials com ara empedrats, ribassos, murs, fites, creus, ponts, búnquers, hospitalets, fonts, abeuradors, cabanes, pletes, etc. El senderisme és entès com un instrument per a la conservació d’aquest patrimoni històric i cultural.
2) Desenvolupament local
	La rehabilitació i la conservació de camins que comporta la proposta afavoreix el manteniment de les activitats econòmiques i les tasques de gestió del paisatge i el territori que la població local ha dut a terme generació rere generació. Els senders han d’oferir una alternativa de desenvolupament, mitjançant un turisme lligat als recursos locals, que reforci l’oferta turística actual i que potenciï noves formes de turisme sostenible. És per això que són un equipament que la societat local ha de gestionar d'una forma autònoma, i que ha d'explotar directament per mitjà de la prestació de serveis i de la creació i venda de productes turístics.
3) Lleure
	Els senders han de satisfer les necessitats i les expectatives dels usuaris senderistes, a més de ser un equipament social al servei dels ciutadans que desitgin gaudir d’una activitat de lleure sostenible i en contacte amb la natura.
4) Parc Nacional
	Els senders han de participar d’un concepte d’ordenació integral del territori i els recursos naturals en l’àmbit del Parc Nacional i la seva àrea d’influència. La rehabilitació de camins comporta una millora del paisatge i facilita les tasques de gestió del medi ambient i de prevenció i lluita contra els riscos naturals. D’altra banda, l’ordenació de la freqüentació del medi natural amb els senders esdevé un fre al turisme motoritzat -i, en general, al massificat i descontrolat-, proporciona un servei alternatiu als visitants del Parc i contribueix a minimitzar els impactes ambientals i els perjudicis a l’economia rural. Els senders, doncs, han de contribuir positivament als objectius i a l’estratègia de gestió de l’espai protegit.