1. Aconseguir que els rius mantiguin els cabals ecològics. Això vol dir que s’ha de limitar els usos antròpics (reg, consum, serveis, indústria) de l’aigua dels sistemes fluvials per tal de garantir un cabal de manteniment o ecològics fins i tot en temps de sequera. La preservació dels diferents elements que possibiliten el cicle de l’aigua és un principi bàsic per una política sostenible de l’ús de l’aigua. Qualsevol mesura ha de preveure el compliment del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya. (RESOLUCIÓ MAH/2465/2006, de 13 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 4 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya.- DOGC Núm. 4685 – 27.7.2006-).
   
   
2. Considerem insensat el fet de proposar un transvassament a la part alta d’una conca com el cas del Segre. Els transvassaments entre conques (inclòs en forma d’interconnexió de xarxes) són falses solucions al problema, ja que creen expectatives d’oferta d’aigua i van en contra dels principis de sostenibilitat, estalvi i eficiència. El fet cojuntural de la situació actual de sequera no ha de consolidar ni justificar cap infraestructura d’interconnexió de conques.
   
   
3. En l’àmbit urbà s’ha d’evitar el malbaratament, fomentar l’estalvi i millorar l’eficiència en la seva distribució, tant en alta com en baixa. En aquest sentit, s’ha de publicitar les diferents tipologies de consumidors d’aigua, avaluar els seus consums i definir les mesures d’estalvi i eficiència. Tot plegat, s’han d’implementar, a través de normatives i ajuts, mesures de recuperació de l’aigua de pluja a través de cisternes; i sistemes de reutilització de les aigües residuals, mitjançant sistemes de reutilització de les aigües grises als edificis. També s’ha d’aconseguir un aprofitament i recuperació de totes les aigües depurades, tant en usos urbans com industrials. Per poder aconseguir aquesta necessària recirculació de l’aigua és indispensable avançar en la millora de la qualitat de l’aigua. També es fa del tot necessari l’ampliació de les mesures previstes en el DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
   
   
4. En l’agricultura s’han d’evitar els projectes de conversió de zones de secà en zones de regadiu, com és el cas del canal Segarra-Garrigues. Per altra banda, en les zones de regadiu s’han d’establir mesures de millora de l’eficiència en els sistemes de reg, bàsicament per evitar la pèrdua durant la seva distribució (canalització).
   
   
5. S’han de reduir o bé limitar, les promocions d’activitats econòmiques que fan un mal ús de l’aigua (urbanitzacions –ciutat difusa-, camps de golf, pistes d’esquí, altres activitats lúdiques i recreatives) i en algunes ocasions esdevenen factors contaminants d’aqüífers o rius.
   
   
6. Finalment, considerem que és necessari canviar el model de creixement urbanístic actual concentrat a la regió metropolitana de Barcelona. S’han d’incorporar a la política de planejament urbanístic mesures dirigides a frenar el seu creixement, de racionalitzar l'oferta, i la internalització de costos de subministrament i de tractament de l’aigua. L’actual situació és la conseqüència del model de creixement dominant. El nou planejament té l’obligació d’incorporar l’aigua com a un recurs limitant, al mateix temps, obligar als nous desenvolupaments urbanístics la incorporació de mesures d’eficiència en l’ús de l’aigua. Si no és així, les actuals propostes de planejament són caduques i arcaiques.

Barcelona, maig de 2008.

Descarregat el document en pdf