Introducció

Situat al bell mig de la Regió metropolitana de Barcelona s'aixeca Collserola, un espai natural sobre el que sovint no hi parem massa atenció. En el massís i els espais agroforestals que l'envolten conviuen una fauna i vegetació riques i variades, que han patit de maneres diverses la pressió de l'home durant més de quatre mil anys. En el decurs d'aquest temps, Collserola i la conurbació que l'envolta han canviat profundament, però -malgrat tot- ha mantingut fins avui un important llegat natural, històric i cultural que cal preservar per a les properes generacions.

Ara bé en el marc de les estratègies ambientals impulsades des dels organismes internacionals com ara la segona Estratègia Mundial de Conservació, l'Agenda 21 (Pla d'Acció de la Conferència de Rio de Janeiro, 1992) o bé la Carta d'Alborg (Carta de les ciutats europees per un desenvolupament sostenible) postulen que per a garantir la sostenibilitat cal que els païssos canviïn les pautes urbanístiques, dels sistemes de transport i de com s'utilitza el sòl.

En aquest sentit, i en el marc de l'espai natural de Collserola, hem de ser conscients que per promoure un desenvolupament sostenible de la regió de Barcelona, passa per revisar i acceptar la necessitat de canviar les actuals polítiques ambientals. Fins ara, l'esforç de l'administració ha estat somer, per bé que ningú dubte de la necessitat de promoure accions per la sostenibilitat. En aquest marc, entenem que per anar cap a la sostenibilitat de la regió metropolitana de Barcelopna s'ha de promoure certes actuacions a Collserola encaminades a evitar l'aïllament de la serra de la resta dels espais naturals de la Serralada litoral, de la plana del Vallès i de la ribera del Llobregat; evitar l'impacte de les emissions contaminats i de CO2 produides pels sitemes urbans que envolten Collserola; evitar la fragmentació i urbanització dels espais agroforestals de la serra, redissenyar la xarxa d'infraestructures metropolitanes i fomentar l'ús respectuos del espai natural tot promovent l'educació ambiental.

Inici

Antecedents

La valoració i la protecció del Patrimoni Natural de la serra de Collserola ja comencen la primera meitat d’aquest segle i han anat evolucionant fins avui dia paral.leles a la valoració i a la protecció de la natura en general. En aquest sentit destaquen els següents antecedents:

• El Regional Planning (1932), que considera Collserola una reserva de bosc.
• El Pla Comarcal (1953), que valora Collserola coma a parc forestal i zona de bosc.
• El Pla General Metropolità (PGM,1976), que reconeix en Collserola uns valors com espai forestal vinculat a un destí de Parc.
• El Decret 59/1986 de la Generalitat de Catalunya, que centra la valoració i les mesures de protecció de Collserola en el bosc i crea la Reserva Natural de la Font Groga (80 ha.).
• El Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural de Collserola (PEC,1987), que té entre els objectius prioritaris la conservació dels recursos naturals, de l’equilibri ecològic i de la diversitat biològica de la serra de Collserola i que reconeix que un dels trets biològics de la serra és la seva varietat d’ambients els quals constitueixen un ric mossaic de paisatges mediterranis. El PEC distingeix unes grans unitats de paisatge amb característiques diferents en quant a naturalitat i ús, però centra l’objectiu de reconstrucció i conservació d’un patrimoni natural valuós i de les seves funcions ecològiques només en el bosc. Sobre les zones agrícoles es destaca el seu valor paisatgístic i com a lloc d’alimentació per a la fauna i es recomana la seva conservació. Des de l’aprovació del PEC es duu a terme un pla de conservació dels sistemes naturals, l’objectiu del qual és essencialment preservar i millorar l’estat actual del bosc. Des de la gestió diària del Parc es va descobrint la necessitat de replantejar-se constantment els criteris de valors ecològics utilitzats i molt especialment la necessitat de valorar i conservar aquells paisatges naturals que no són bosc (CAÑAS, 1995).
• Dos llibres de reconegut prestigi, Natura, ús o abús? (1988) i Sistemes naturals de la Història Natural dels Paísos Catalans (1989), descriuen la diversitat de les comunitats vegetals de la serra de Collserola i destaquen el valor del bosc, en concret el d’alguna part que ha adquirit una magnificència particular o que té un interès ecològic poc comú, com és el cas del bosc de la Font Groga.
• El Pla d’Espais d’Interès Natural (1992), en el qual s’inclouen bàsicament els sòls forestals de la serra de Collserola qualificats en el planejament com parc forestal. Considera com motius d’aquesta inclusió l’interès biogeogràfic de la serra i la particulartitat de conservar una notable riquesa de paisatges naturals, que són una bona mostra de les comunitats vegetals de les serres litorals catalanes, i de constituir una important reserva forestal al costat de Barcelona on prenen significació especial algunes comunitats com una de les millors mostres a Catalunya dels boscos semicadiucifolis de roure cerrioide.
• Les Jornades sobre la Recerca en els sistemes naturals de Collserola (1998) (en edició), a les conclusions de les quals es posa de manifest el valor del patrimoni natural de Collserola i es destaca la importància de conservar els ambients oberts de la serra.

En definitiva, aquests antecedents reflexen que en tot moment es valora i es protegeix el paisatge forestal de Collserola, i que amb el temps es va reconeixent i valorant la diversitat de paisatges que no són forestals.

Actualment la protecció dels espais naturals s’emmarca dins una estratègia general de manteniment dels processos ecològics i de la biodiversitat. Dins d’aquesta estratègia, entre les diverses funcions que pot desenvolupar un espai natural concret destaca com primordial la preservació in situ de la biodiversitat. Així es recull a diferents normatives com la Directiva 92/43/CEE – d’Hàbitats – a Europa, l’Estrategia Nacional para la conservación de la Biodiversidad a l'Estat espanyol o el PEIN a Catalunya. Totes aquestes normatives consideren que per mantenir la biodiversitat d’un espai natural protegit:

• es pot requerir el manteniment, o inclús l’estímul, de certes activitats humanes, en particular els agrosistemes que soporten una elevada biodiversitat
• l’espai natural protegit no pot considerar-se com una illa relictual desconnectada de la resta de territori natural que l’envolta sinó que s’ha de garantir la conservació adient del territoria adjacent a l’espai i s’ha de buscar la connectivitat biològica i física amb d’altres espais naturals protegits.

Aquesta funció i aquestes consideracions s’han de tenir molt en compte pel cas de Collserola des del moment que aquest espai natural protegit està inclós en el PEIN. Per altra banda, la inclusió del Parc de Collserola dins la proposta de l’Anella Verda es justifica en bona part per raons d’assaig d’un planejament adreçat a la conservació de la biodiversitat, connectant a través de la plana els espais naturals de les serralades i constituint perímetres més grans en els àmbits dels espais naturals (BERTRAN, 1997).

Inici

Biodiversitat i paisatge: importància dels paisatges i ambients no forestals en la conservació de la biodiversitat de Collserola.

La biodiversitat (diversitat genètica, d’espècies i d’ecosistemes) de Collserola és el resultat d’una diversitat de condicions que s’han donat o es donen en aquest espai. D’aquestes condicions, unes són naturals (com el clima, el sòl, la topografia, etc) i altres són degudes a l’activitat humana (agricultura, pastura, foc, extraccions, etc). Totes aquestes condicions han conformat els diferents paisatges de Collserola i per això la diversitat paisatgística és una manifestació i una bona aproximació de la biodiversitat de Collserola.

Actualment Collserola és un espai de paisatges eminentment forestals i, a més a més, el bosc està en expansió. Aquesta massa foretal constitueix un notable patrimoni natural que pateix la impotant amenaça dels incendis i que necessita d'una gestió acurada. En aquest context majoritàriament boscà tots els paisatges i ambients naturals (o seminaturals) no forestals destaquen per la seva singularitat ja que en ells es troba una diversitat d’espècies i sistemes naturals que no es troba en els paisatges forestals. Alguns d’aquests ambients són molt minoritaris i es troben localitzats a uns pocs llocs (és el cas dels ambients rupícoles o dels ambients aquàtics que és creen en certes basses temporals). Per altra banda, els paisatges i ambients no forestals també destaquen per altres valors que depenen de les seves característiques concretes. Entre aquest valors són importants en el context de Collserola:

• l’elevada biodiversitat, ja que molts contenen una biodiversitat, una part de la qual és exclussiva d’ells, que és elevada en relació a la del bosc de la serra. En aquest sentit, ja s’ha indicat el paper important que poden jugar les perifèries de les serralades vallesanes (MARGALEF, 1997) i i determinats paisatges periurbans i agrícoles (RÍOS, 1995) en relació a la biodiversitat.
• l’elevada productivitat ja que bastants d’aquests paisatges es troben en les zones més fèrtils de Collserola. L'elevada productivitat fa que aquests paisatges juguin un paper en el funcionament natural de tot Collserola ja que són utilitzats amb intensitat per moltes espècies de la resta de la serra.

Una bona part d’aquests paisatges i ambients no forestals estan en espais amenaçats de desaparèixer. Les causes d’aquesta desaparició són variades però es poden resumir en dos:

• execució de les previsions del planejament: part d’aquests espais estan en la perifèria de la serra i són periurbans i per això queden fora dels límits de protecció del Parc; altra part queda dins dels límits de protecció del Parc però el planejament hi preveu la urbanització o la instal.lació d’equipaments
• gestió i usos: el caràcter no forestal d’aquests espais és degut en quasi tots els casos a l’activitat humana i per això són necessaris determinats usos perquè es pugui mantenir aquest caràcter. Part d’aquests usos s’haurien de promoure des de la gestió pública. En canvi, des de la gestió s’han promogut activitats, com les repoblacions forestals o la restauració de pedreres, que poden transformar en bosc zones singulars i prou interessants.
  

Resulta difícil predir i valorar acuradament què pot significar per al Patrimoni Natural de Collserola cada una d’aquestes pèrdues d’espais no forestals, però en tot cas, el manteniment de la biodiversitat i del funcionament natural actuals de Collserola depenen de manera important del manteniment d’aquest conjunt de paisatges i ambients no forestals.

Inici

Perills de l’aïllament, la fragmentació i la pèrdua d’espai en el funcionament natural de Collserola.

Collserola és un cas excepcional entre els espais naturals protegits de Catalunya doncs es troba emmig d’un àrea metropolitada de tres milions de persones. En concret:

• la conurbació de Barcelona rodeja i fa frontera amb la major part de l’espai, i una densa xarxa d’infraestructures viàries forma una corona al voltan de l’espai
• l’espai es creuat per un important eix viari (l’eix de Vallvidrera, que està format per la carretera de Vallvidrera, l’autopista E-9 i la via dels FFCC)
• dins l’espai es localitzen amplis sectors d’urbanització, més o menys contínua, que en molts casos es disposen al costat (i fins a tocar) de l’eix de Vallvidrera.

Com a conseqüència d’aquesta situació es produeixen tres fenòmens que poden afectar de manera important el funcionament dels sistemes naturals de Collserola. A saber:

• l’aillament: actualment Collserola només té una continuïtat natural (és a dir, una continuïtat sense barreres artificials importants) capa fora de l’espai a través de la franja compresa entre el nucli urbanitzat de Sant Cugat del Vallès i el nucli urbanitzat de Cerdanyola del Vallès, i a través d’alguns torrents.
  La franja entre Sant Cugat i Cerdanyola és àmplia però la seva continuïtat natural a través de la plana vallesana és interrumpuda per les autopistes B-30 i A-7. La manca de barreres artificials importants entre aquest tros de plana (Can Fatjò de les Feixes-Can Costa-Sant Marçal) i Collserola fa que ambdos espais puguin tenir un funcionament natural molt lligat pel que fa a certes espècies (sobretot bastantes de les espècies animals terrestres) que en canvi en la resta dels límits de Collserola queden confinades dins de la serra. Per això, per a aquestes espècies, aquest conjunt de serra i plana s’ha de considerar com una unitat natural deslligada (aillada) de la resta del territori natural. El planejament actual preveu ocupar aquest tros de plana i això significarà acabar de confinar del tot dins de la serra el funcionament de les espècies referides.
  Per altra banda, el planejament també preveu un conjunt de petites actuacions que poden anar ocupant alguns intersticis naturals de la perifèria de Collserola que actualment moltes espècies poden aprofitar per difondre’s capa fora o capa dins de l’espai.
  Es coneixen alguns dels efectes de l’aillament dels sistemes naturals i un dels més significatius és que augmenta molt el risc de degeneració genètica i d’extinció de les espècies. Per a les espècies per a les quals Collserola funciona com un sistema natural aillat aquests efectes poden estar passant i es poden extremar amb la situació previssible (planejada).

• la pèrdua d’espai: els éssers vius necessiten espai suficient per realitzar les seves funcions vitals. La pèrdua del recurs natural espai significa la pèrdua d’un recurs essencial per a la seva supervivència. Degut a la situació d’aïllament que pateixen a Collserola moltes espècies, aquest recurs està totalment limitat per a elles. Per això, una ocupació de l’espai natural significa per aquestes espècies aïllades una pèrdua d'espai que no poden compensar fent ús d'altres zones més enllà de Collserola. En determinats casos aquesta pèrdua té més importància, per exemple:

- en els paisatges i ambients no forestals, com ja s’explica en el punt Biodiversitat i paisatge a Collserola. Remarcar, però, que l’ocupació previssible (planejada) té un impacte sever sobre el conjunt de l’extensió d’alguns d’aquest paisatges, com és el cas de les zones agrícoles.

- en les zones parcialment urbanitzades de dins del paisatge forestal ja que la pèrdua d’espai pot tenir un efecte amplificat: en aquestes zones moltes espècies tenen encara espai suficient per funcionar però l’ocupació dels instersticis naturals pot acabar tancant algunes zones a certes espècies (com els grans mamífers).

Per altra banda, hi ha un efecte de pèrdua d'espai degut a que les infraestructures viàries i les zones urbanitzades porten associada una pressió humana que pot dissuadir a certes espècies animals d'utilitzar els entorns d'aquestes estructures antròpiques.

Una situació apart es la que es planteja amb alguns espais que queden fora de l’espai que es considera pròpiament Collserola, en concret el Turó de Montcada (Montcada i Reixac), el Puig Pedrós de l'Obac-riera de Rubí (Rubí) i Can Fatjò de les Feixes-Can Costa-Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès). Aquests tres espais estan tocant a Collserola i tenen certs funcionaments naturals molt lligats amb ella. Per això, es poden considerar formant un conjunt natural amb Collserola. En aquest conjunt, la pèrdua de qualsevol d'aquestes tres peces és una pèrdua d'espai important, sobretot en el cas de Can Fatjó dels Xiprers-Can Costa-Sant Marçal degut a la seva gran extensió i al seu valor com espai de plana.

Els efectes sobre la biodiversitat i el funcionament dels sistemes naturals de l’aillament, la fragmentació i la pèrdua d’espai no han estat estudiats a Collserola, però en tot cas, són efectes irreversibles i que poden arribar a ser molt importants amb el temps.

Inici

PROPOSTA D'UN NOU MARC DE PROTECCIÓ DE COLLSEROLA

La necessitat d'un nou marc de protecció de Collserola.

Uns dels principals objectius, i encerts, del Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEC) han estat la consolidació de la protecció dels sòls qualificats pel PGM com parcs forestals – claus 27, 28, i 29 – i l'existència d'un òrgan gestor, el Patronat de Collserola, responsable de la conservació del patrimoni natural de Collserola.

Tot reconeixent el paper fonamental que aquest Pla Especial ha tingut en la gestió i promoció de Collserola com a espai natural, existeixen avui dia un seguit de factors que aconsellen la necessitat de redactar un nou Pla Especial, i en concret d'un nou marc jurídic que consolidi Collserola com espai natural protegit.

Malgrat que Collserola s'hagi inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) com un dels 144 espais naturals que representen la mostra dels ecosistemes més remarcables de Catalunya, aquest pla en el cas de Collserola només reconeix com a espais propis aquells classificats actualment com a sòl no urbanitzable.

Per una altra banda, el PEC de caràcter urbanístic, no pot desclassificar ni canviar la qualificació del sòl i resta subordinat al que determini el PGM. Per aquesta raó romanen en el planejament actual sòls urbanitzables en indrets d´interès ecològic o paratges afectats per la construcció de nova xarxa viària.

A més a més, les reserves viàries que preveu el PGM han estat reconegudes posteriorment en disposicions de major rang normatiu, cas del Pla Territorial Sectorial de Carreteres (1986), el Pla Territorial General de Catalunya (1995), tot existint el perill que també apareguin traçades en el futur Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Inici

Ampliació de l'àmbit de protecció

Collserola s'ha d'obrir a la resta dels espais naturals veïns i superar la seva insularitat, per tant ha de ser capaç d'actuar de Parc dinamitzador d'una xarxa d'espais naturals integrada no només pels que ja gaudeixen de certa protecció sinó d'altres indrets, especialment cap a la Plana del Vallès. Aquesta ampliació de l'àmbit de protecció també s'ha d'acompanyar de desclassificacions de sòls qualificats d'urbanitzables o d'equipaments.

En concret es demana la integració dels següents espais: Bell Soleig-La Miranda (Sant Just Desvern), El Pi del Balç (Papiol), Puig Pedrós de l'Obac-Riera de Rubí (Sant Cugat-Rubí), Torre Negra-La Queixalada (Sant Cugat del Vallès), Can Fatjó dels Xiprers-Sant Marçal-Can Costa (Cerdanyola del Vallès), Turó de Montcada i Can Cuiàs (Montcada i Reixac). En l'àmbit del municipi de Barcelona es proposa incoporar a l'àmbit de protecció de Collserola el següents espais: El Parc del Castell de l'Oreneta, Torre Vilana, antiga zona agrícola de la Serra d'Agudells, el Parc de les Heures-Torrent de Can Duran, l'àrea forestal del Pac del Laberint d'Horta, la Font del gos, els rodals del cementiri d'Horta, Torrent de Can Santgenís-carretera alta de Roquetes i Torrent de Can Santgenís-Ronda de la Guinueta Vella. Aquesta proposta implica la participació del municipi de Rubí a l'àmbit de protecció de Collserola.

La incorporació dels esmentats espais implicarà en els municipis afectats una redefinició dels actuals límits de l'àmbit de protecció de Collserola. Pel cas dels municipis de Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei se sol.licita que l'àmbit de protecció de Collserola s'ajusti al límit de la trama urbana, incorporant aquells espais naturals avui dia fora de l'àmbit del Parc però que gaudeixen d'una identitat natural.

Aquesta nova definició dels límits d'ampliació de l'àmbit de protecció de Collserola significarà incrementar amb més de 1.100 hectàrees a l'actual superfície protegida del parc. També considerem adequat procedir a la senyalització de l'àmbit del Parc atès que avui dia es fa dificíl pels ciutadans i ciutadanes identificar els límits del Parc de Collserola.

Inici

Desclassificacions urbanístiques en l'àmbit de protecció

Dins de l'actual àmbit de protecció del Parc de Collserola existeixen diversos espais naturals d'alt valor ecològic i paisatgístic qualificats urbanísticament com urbanitzables o bé com equipaments on es pretén construir-hi des de fàbriques fins a urbanitzacions o bé instal.lar-hi camps de golf.

Aquestes propostes que s'exposen a continuació són de caràcter descriptiu, per bé que en el desenvolupament de la proposta de llei de protecció de Collserola o bé en la revissió del PEC caldrà definir amb més precisió, tant el límit com el tractament urbanístic i jurídic.

A continuació exposem les actuacions que proposem en el sentit de garantir la conservació d'una part important de la serra de Collserola. L'execució d'aquestes propostes implicaria la incorporació, i per tant la protecció, de prop de 700 hectàrees.

Sant Just Desvern:
-Desclassificar la zona del Bell Soleig que actualment és espai urbà residencial dispers, a espai no urbanitzable d'interès natural. Actualment, aquesta peça no està urbanitzada del tot, i per tant és raonable plantejar-se una requalificació.

Sant Feliu de Llobregat:
-En l'àmbit de les Penyelles es proposa ajustar el límit del l'àmbit de protecció del Parc de Collserola a la trama urbana (recentment urbanitzada) i fer-hi un tractament ambiental i ecològic de les àrees lliures situades en el límit de l'espai urbanitzat o bé qualificades com a parc.

-Desclassificar la zona delimitada per la Riera de la Salut, Mas Llull i Bell Soleig, que actualment està qualificada d'equipaments en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Desclassificar la zona de Can Cuiàs, que actualment és espai urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural .

Molins de Rei:
-Desclassificar en l'àmbit de la Riera de Vallvidrera les zones qualificades com a sòl industrial urbanitzable no programat i sòl residencial urbanitzable no programat a espai no urbanitzable d'interès natural.

-En l'espai conegut com el Terral, actualment qualificat com equipament en sòl urbanitzable no programat, es proposa qualificar-lo com espai no urbanitzable d'interès natural.

-Amb l'objectiu de disminuir l'edificabilitat dels sòls urbans i residencials dispersos dins del Parc de Collserolla o bé promoure la seva desclassificació a sòls no urbanitzables d'interès natural es proposa estudiar en detall les àrees de la Rierada, Vallpineda, les cases de Can Castellví i Sant Bartolomeu de la Quadra per tal d'assolir l'objectiu esmentat.

Papiol:
-Desclassificar la zona de Roques Blanques, actualment qualificada d'equipament en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Per altre banda al nord de la trama urbana del municipi es proposa redefinir el límit de l'àmbit de protecció del parc de Collserola. Actualment el límit passa pel torrent de Batzacs, doncs bé, es proposa desclassificar dues àrees qualificades d'urbanitzable no programat i urbanitzable programat a espai no urbanitzable d'interès natural.

-En l'àmbit de Les Escletxes es proposa ajustar el límit del l'àmbit de protecció del Parc de Collserola a la futura trama urbana (avui ja en procés d'urbanització) i fer-hi una tractament ambiental i ecològic de les arèes lliures situades en el límit de l'espai urbanitzat o bé qualificades com a parc.

Sant Cugat del Vallès / Valldoreix:
-Desclassificar el paratge de Can Montmany, actualment qualificat d'equipaments en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Al paratge de Can Busquets actualment es localitza una peça de sòl Residencial i una altre d'equipaments qualificada com a sòl urbanitzable no programat, es proposa la seva desclassificar a sòl no urbanitzable d'interès natural.

-En l'àmbit de Can Cortés es proposa reduir l'edificabilitat d'aquest espai qualificat de sòl urbà residencial dispers.

-Es proposa desclassificar els camps de Can Barba, actualment qualificats d'equipaments en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-En l'àmbit de la Colònia Montserrat-Mas Fusté es proposa la desclassificar de dues àrees qualificades d'equipament en urbanitzable no programat i residencial en urbanitzable programat es proposa la seva requalificació a sòl no urbanitzable d'interès natural.

-Amb l'objectiu de disminuir l'edificabilitat dels sòls urbans i residencials dispersos dins del Parc de Collserolla o bé promoure la seva desclassificació a sols no urbanitzables d'interès natural es proposa estudiar en detall les àrees de Les Planes de Sant Cugat, la Floresta, la Colònia Montserrat i l'espai de la "Queixalada" entre la carretera de l'Arrabassada (BP-1417) i Can Trabal.

Cerdanyola del Vallès:
-Desclassificar el paratge de Can Codina-Can Canaletes, actualment qualificat d'equipaments en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Desclassificar la zona de Can Costa, actualment qualificada d'urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Desclassificar l'espai de Can Castelló, actualment qualificat d'equipament en urbanitzable no programat, a espai no urbanitzable d'interès natural.

-Redefinir i revisar l'actual àmbit del Patronat Flor de Maig, qualificat d'equipaments en urbanitzable no programat, per tal de modificar i desclassificar part del seu àmbit.

-Redefinir i revisar l'actual àmbit del Cementiri de Collserola, qualificat d'equipament en urbanitzable no programat, per tal de modificar i desclassificar part del seu àmbit a espai no urbanitzable d'interès natural.

Montcada i Reixac:
-Amb l'objectiu de reduir l'edificabilitat es proposa estudiar la esclassificació del sòl qualificat de residencial en urbanitzable no programat situat entre l'A-18 i la N-150 a l'alçada del Coll de Montcada.

Barcelona:
-Amb l'objectiu de dismimuir l'edificabilitat dels sòls urbans i residencials dispersos dins del Parc de Collserola o bé promoure la seva desclassificació a sòls no urbanitzables d'interès natural es proposa estudiar en detall les àrees de Mas Sauró, Mas Guimbau, El Rectoret, Les Planes de Barcelona i Vallvidrera.

Urbanitzacions il.legals
Malgrat l'existència d'importants àrees urbanitzades dins de la serra de Collserola, es edivent que cal evitar la seva expansió. En el cas de les costruccions de caràcter il.legal cal promoure la seva extinció a curt o mig termini i revertir els terrenys a zones forestals d'acord amb les eines jurídiques a l'abast del Patronat del Parc de Collserola i dels Ajuntaments. En aquest sentit podriem citar els exemples de les urbanitzacions il.legals de Sol i Aire, Sant Medir i Mas Fortuny-Torrent de les tres Serres.

Inici

Supresió de la xarxa viària prevista pel PGM

L'actual xarxa viària projectada i recollida pel PGM contempla la construcció de diverses infraestrutures a la Serra de Collserola. Aquestes infraestructures són justificades a partir de dades i variables més que dubtoses. La majoria de la xarxa viària prevista en l'àmbit de protecció de la serra de Collserola prové del planejament efectuat als anys setanta, quan hom preveia que a la regió de Barcelona hi arribarien a viure 11 milions de persones.

És evident que en l'actualitat, sortosament, les previsions de creixement urbanístic i demogràfic no han arribat a les dades projectades. Per tant, part de la xarxa viària projectada en el seu dia cal entedre-la com una resposta a aquells creixements desaforats previstos pels redactors.

Una manca de rigor en la revisió de les dades tècniques i variables territorials, i la inèrcia administrativa ens han llegat un planejament de xarxa viària del tot desajustat amb la realitat territorial, i en aquest cas enfrontat amb la voluntat popular de preservar la serra de Collserola.

Per aquest motiu sol.licitem la supressió del PGM del Túnel d'Horta, el Túnel Central i la via de Cornisa.

Inici

Espais associats al Parc de Collserola

Al voltant del Parc de Collserola hi ha diverses àrees que , malgrat no formen part del Parc per haver quedat relativament aïllades dins la trama urbana, hi tenen una vinculació per la seva situació geogràfica i les seves característiques ecològiques . Són espais com els turons de La Creueta del Coll, El Carmel, La Rovira, El Putget i La Peira, el Parc Güell , el Parc de la Vall d'Hebron , la riera de Can Marcel_lí, el torrent de Can Carreres, entre d'altres, els quals tenen un rol important a l'hora de garantir la conservació de Collserola. En concret, es proposa crear la figura d'espai associat al Parc de Collserola per tal de reconèixer el paper que desenvolupen determinades àrees com poden ser els parcs urbans (alguns qualificats com a "parc forestal" al planejament vigent), com a vehicle per apropar els ciutadans al coneixement de Collserola. D'altra banda també poden esdevenir espais adequats per al l lleure dels ciutadans sense necessitat d'habilitar altres àrees a l'interior del Parc de Collserola, i assumir d'aquesta manera part de la pressió d'ús ciutadà que actualment pateixen els espais més fràgils del Parc. Aquests espais també poden desenvolupar una tasca important en l'educació ambiental i conscienciació del rol i la riquesa de Collserola com a espai natural. La catalogació d'un espai com a associat al Parc de Collserola implicaria l'adequació de la seva vegetació a la pròpia de Collserola, un seguit d'accions encaminades a mantenir una certa fauna autòctona i la creació de programes d'educació ambiental que, mitjançant la participació, fomentessin l'ús responsable dels espais naturals de Collserola. També s'hauria de buscar la connexió entre aquests espais i el parc de Collserola mitjançant passadissos verds per a vianants , que, degudament senyalitzats, promoguin l'accés al parc a peu , en detriment del que es fa realitzat en automòbil privat.

Inici

Tramitació per Llei del Parlament de Catalunya

Atès que les mesures exposades i promogudes no només afecten el PGM, el Decret del PEIN, el futur Pla Territorial Metropolità de Barcelona, sinó que també algunes disposicions de la Llei de Conurbació de Barcelona, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla de Carreteres, cal que també la nova normativa sobre Collserola tingui rang de Llei.

Aquesta llei també ha de preveure un augment de competències de l'òrgan gestor. A més de les funcions que el Patronat ostenta en l'actualitat caldria dotar-lo de més potestat especialment en: autorització de determinades activitats i emissió d'informes preceptius previs d'activitats sotmeses a llicència per part d'una altra administració. Per una altra banda, el servei de guarderia del Parc ha d'aconseguir el reconeixement oficial com agent de l'autoritat.

Si bé és cert que això seria una singularitat, és plenament justificable. Per una banda, la pròpia Serra ja de per sí és un fet excepcional. Collserola, de la mateixa manera que altres contrades de la serralada litoral, esdevenen importants des d'una estratègia coherent de conservació dels nostres ecosistemes, especialment dels mediterranis. No fa falta recordar que la majoria dels que vivim en aquest país, com en altres països, majoritàriament ens hem assentat a la ribera de la Mediterrània, tot desenvolupant-hi una ocupació urbana i una transformació del nostre entorn més que notable.

Tot i que només es preveu usualment l'aprovació per Llei quan es creen i regulen els Parcs Nacionals, no seria el primer cas que s'utilitza aquesta fórmula per a una altra figura de protecció, com recentment ha passat amb el Parc Natural de Cap de Creus.

Inici

El patrimoni històric i arquitectònic de Collserola: l'obra de l'home

L'assentament humà a Collserola ve de molt lluny. De fet, es conserven vestigis, no massas per desgràcia, que permeten afirmar que de ben segur és tan antic com la pròpia presència de l'home en aquesta part del nostre país. Un assentament que quasi sempre ha estat espars i poc nombrós, amb uns pobladors que han sabut mantenir-se gràcies a l'explotació racional dels recursos que els oferia el territori. Estadants savis que no han anat més enllà del que -fent servir la terminologia actual- recomanarien els criteris de sostenibilitat. Un assentament humà que ha fet que Collserola presenti avui entre els seus actius una rara singularitat, la de ser un espai fortament humanitzat que alhora té un valuós patrimoni natural.

El pas de l'home ha repicat la serra de masies, torres, palaus i castells, ermites, esglesioles, convents i monestirs, escenaris tots ells d'una part de la història, gran o petita, del nostre país. De molts, però, ja no en queda més que el record. D'altres quasi han estat esborrats i una bona part dels que encara queden dempeus presenten un deplorable estat de conservació que augura la seva pèrdua irremissible si no s'hi fa cap actuació. Els menys, alhora els més afortunats, han estat recuperats o restaurats per actuacions de l'administració pública o bé per la iniciativa particular. Un fet semblant es dóna també amb les fonts, mines d'aigua i d'altres construccions relacionades amb el subministrament d'aigua o l'anterior activitat humana, així com amb algunes singulars edificacions collserolines a punt de ser engolides pel bosc.

No és cap exageració afirmar que a la Collserola d'avui l'activitat agrícola, forestal i ramadera és poc menys que testimonial. Si entenem aquestes activitats com una part del patrimoni cultural de la serra i alhora com del tot necessàries pel manteniment de la salut i l'equilibri del territori, haurem de propiciar la seva revitalització. Però difícilment es recuperaran deixades de la mà, sense un pla organitzat i una ferma voluntat d'actuació. Tampoc, sense dissenyar i impulsar un pla d'actuacions sobre els béns patrimonials en perill, aconseguirem mantenir dempeus el que està a punt de perdre's.

Inici

ENTITATS SIGNANTS

Amics de Collserola

ADENC (Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura)

Col.lectiu Agudells-Ecologistes en Acció

DEPANA

Ecopacifistes de Nou Barris-Ecologistes en Acció

Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat

Grup de Natura de Les Planes

Via Verda-Cerdanyola

Inici

Collserola, març de 1999