Diagnosi de l'estat de conservació de la costa catalana

DEPANA ::: Neus Royo i Bonnin i Lluís Xavier Toldrà Bastida

La conca mediterrània acull el 30% del turisme internacional, cosa que la converteix en un dels principals destins turístics mundials. Països com Grècia, Egipte, Itàlia, Turquia, Marroc, Argèlia i, com no, Espanya fonamenten bona part de la seva economía en el aquest turisme. En aquests grans desplaçaments de visitants cap al Mediterrani es generen força impactes a l’entorn i sobre el territori, moltes vegades irreversibles. Estem parlant de l’ocupació de sòl de forma massificada en una franja molt estreta: el litoral.

Dins del marc Mediterrani, Catalunya, les Illes Balears i Andalusia no estan gens allunyades d’aquesta realitat i veritablement combatre aquesta devastadora febre d’ocupació del litoral no és gens fàcil. Projectes de construcció de ports esportius, passeigs marítims, camps de golf, urbanitzacions, hotels, canalitzacions de rieres, espigons, ... són problemes que se succeeixen al llarg de tota la costa.

En un recent estudi sobre el litoral català elaborat per DEPANA, es constata que realment encara hi ha espais sense estar transformats a la franja litoral catalana i que molts d’ells conserven encara un altíssim valor natural. Malgrat aquesta vàlua paisatgística i natural corren un greu perill de desaparició sinó s’actua amb eficàcia i agilitat.

QUASI UN 50% DEL LITORAL NO ESTÀ TRANSFORMAT

Catalunya és un país fortament industrialitzat amb una densitat de població alta. Té un desenvolupament turístic costaner molt fort en determinades zones (Costa Brava, el Maresme i la Costa Daurada) i l’efecte urbanitzador de les segones residències al voltant de la ciutat de Barcelona és més que notable. Catalunya té uns 575km de front costaner i el 70% dels seus 6 milions d’habitants (aprox.) es concentren un una franja de 20km al llarg del litoral.

La diagnosi de DEPANA assenyala que malgrat tenir el 49’2% de litoral sense urbanitzar, la distribució d’aquest kilòmetres és força preocupant. S'han inventariat 61 espais sense transformar encara, n'hi ha 10 que es consideren d'actuació prioritària, ja sigui per la seva extraordinària importància o per la urgència amb què precisen mesures de protecció

Taula 1. Estat del litoral català per províncies. Font DEPANA

Segons la taula 1, destaca poderosament la diferència de Girona i Tarragona respecte Barcelona. Es veu clarament el nivell de degradació de Barcelona. Realment, aquesta província, fora de les dues àrees del Delta del Llobregat i del Garraf – Els Colls, queda poc territori costaner per a poder actuar. És la província més degradada de la costa mediterrània estudiada en aquest projecte, fins hi tot per davant de Màlaga.

En el cas de Tarragona també és interessant destacar que malgrat que és la província que té més quilòmetres de costa millor conservada, s’ha de tenir present que el Delta de l’Ebre només ell sol té 100’6 km linials protegits. Això vol dir que la resta de la província de Tarragona (fora del delta de l’Ebre) està en una situació de degradació similar a la de la província de Barcelona, donat que hi trobem grans centres turístics com Salou i el tram de Cubelles-Comarruga-Torredembarra que estan molt edificats.

Un dels altres resultats d’aquest informe, és que de 575 km de costa de Catalunya, 215 km, estan al PEIN (Pla d’Espais d’Interés Natural), és a dir, estan contemplats com a zones protegides, tot i que per regla general això no necessàriament és massa eficaç. Cal resaltar que els Parcs Naturals del Cap de Creus i el Delta de l’Ebre junts ja son el 50% dels 282’9 totalitzats sense transformar. Així el Delta de l’Ebre representa amb els seus 100’6 km un 35’6% del total inventariat i el cap de Creus amb 44 km lineals el 15’57% del total (el 36% de Girona).

ELS DOS EXTREMS DE CATALUNYA, CAP DE CREUS I DELTA DE L’EBRE, SÓN LES GRANS FINESTRES OBERTES A MAR

Per tant, la distribució dels espais sense transformar a Catalunya, segons DEPANA, denota una forta atomització, a excepció de les dues grans finestres obertes al mar sense massa edificació se situen als extrems de Catalunya, El Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquest dues àrees fins fa molts pocs anys eren considerats llocs força inhòspits per a viure-hi.

Aquesta atomització s’evidencia en la quantitat d’espais menors intermedis com els Aiguamolls de l’Empordà, el Montgrí, Cadiretes, Garraf, etc que superen els 7 km linials de costa sense urbanitzar en excés. Però son més freqüents els espais d’entre 5 i 0'5 quilòmetres línials com per exemple: L’Albera,Colera, Aiguamolls del Baix Empordà, Platja Castell, Platja d’Aro, Cala Boadella, Delta del Tordera, Pla de Montgat, Els Colls-Miralpeix, Vilanova Sud, Torredembarra, Tamarit-Punta de Móra, Desembocadura del Foix, del Gaià, les Madrigueres, Creixell, les Rojales, Platja de l’Arenal, Port Olivet, Calafató i El Perelló, Casetes d’Alcanar. La majoria dels indrets que s'esmenten no esta protegits i estan, òbviament, altament amenaçats de desaparicó. Hores d'ara es pot citat llocs com el Pla de Mongat, Creixell, Vilanova Sud i Calafató (Ametlla de Mar) entre aquests en greu i imminent perill de desaparició. Els espais no protegits es caracteritzen generalment per una gran pressió d’activitat humana, normalment urbanística. Aquests petits espais de costa que encara resisteixen sense ser edificats, acullen activitats marginals de centres turístics o ciutats properes com ara abocament de runes, horts il.legals, discoteques estacionals, barraques o fins i tot prostitució, que els fan més proclius a ser transformats per "arreglar-los".

UNA POSSIBLE SOLUCIÓ: COMPRAR PER PRESERVAR

L’estudi de diagnosi del litoral de DEPANA s’origina en el marc d'un projecte Life del Conservatoire du Littoral et des rivages lacustres, sobre la creació i promoció de polítiques actives en la preservació d’espais costaners a tot el Mediterrania. El Conservatoire és una institució pública francesa dedicada exclusivament a la compra i protecció de terrenys costaners des de 1.975. Generalment busca la complicitat d’Ajuntaments i ONG en la gestió dels espais que adquireix, de manera que hores d’ara es pot dir que té aproximadament un 15% del front marítim de la França continental i Còrsega. El projecte Life en el què ha col.laborat DEPANA és un programa internacional que es desenvolupa a França, Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya que pretén seleccionar els indrets riberencs d’aquests estats que podrien ser susceptibles de campanyes europees de protecció, atès que el Mediterrani és la platja de la majoria d’europeus.

Per tal d’establir aquest espais riberencs susceptibles a ésser comprats per a la seva protecció, DEPANA havia d'establir una priorització dels indrets que per el seu grau alt d’amenaça i la seva vàlua natural i paisatgística haurien de esdevenir els primers, en un breu termini de temps, per beneficiar-se d’aquestes polítiques actives de protecció. En el cas de Catalunya i relacionats de nord a sud són: el Cap de Creus, Aiguamolls del Baix Empordà, Muntanyes de Begur, la Platja de Castell a Palamós, el Delta del Llobregat, Els Colls-Miralpeix al Garraf, la desembocadura del riu Gaià, la Sèquia de Vilaseca i Salou, espais de l’Ametlla de Mar (Cala Calafató) i espais del Delta de l’Ebre (erms de Nen Perdut, erms del Garxal i els erms de la Tancada). El cost aproximat per protegir aquestes zones no arriba als 10.000 milions de pessetes.

Aquesta llista podria ampliar-se als llocs ja esmentats abans i altament amenaçats, així com a les Madrigueres (El Vendrell) i Port Olivet (Ametlla de Mar), atès que enclaus com la Platja i el Paratge de Castell, en principi, han millorat la seva situació (mitja cala va ser adquirida per la Generalitat i una sentència del Tribunal Suprem reitera que es tracta d'un sòl no urbanitzable).

S’HA DE PARLAR DE CATALANITZACIÓ O DE BALEARITZACIÓ DEL TERRITORI?

Taula 2: Comparativa de tres autonomies mediterrànies ibèriques. Font DEPANA

Vistes aquestes xifres, la perspectiva vers Catalunya no és molt gratificant i fins i tot es pot parlar de precarietat incloent-hi Andalusia. Més de la meitat de llurs territoris costaners han estat desfigurats de forma difícilment recuperable, cosa que constrasta amb la situació de les Illes Balears. A les Illes Balears, malgrat l’agreujant d’insularitat, la costa manté un estat de conservació percenturalment més alt que les altres dues autonomies. Segurament és la regió millor conservada de la façana marítima mediterrània espanyola i sorprèn que tingui un status de protecció, malgrat que bàsic i amb problemes, com són les ANEI. Per tant no es pot parlar del fenòmen de balearització quan ens referim a la destrucció del litoral, més aviat, i vistes aquestes dades, hauríem de parlar de catalanització.

BIBLIOGRAFIA

CALABUIG, JORDI – Fundació Ecomediterránea, Problemàtica de las zonas costera mediterráneas – Los impactos del turismo en el mediterraneo. Inèdit. Curs de Gestió sostenible dels espais costaners mediterranis. DEPANA-CENEAM 1999

DEPANA. Zonas de litoral de interés natural susceptibles de políticas activas de protección en España (Catalunya, Illes Balears i Andalucia). Inèdit. Barcelona, 2000.

DEPANA, Conclusions del Seminari Internacional de Gestió integrada costanera i reserves marines. Inèdit. Tarragona, 2001.