Passat, present i futur

Els espais litorals són, després dels centres urbans i d’algunes àrees d’oci, els més concorreguts de la mediterrània. Ja des de molt antic s’hi van establir algunes de les poblacions més importants (Empúries, Tarraco, Barcino, etc.).

Tanmateix, les condicions de vida no eren fàcils: les ràtzies dels pirates, la malària als aiguamolls i les dificultats per conrear sorrals i salobrars són motius pels quals extenses zones del litoral van restar gairebé deshabitades fins ben entrada l’edat contemporània.

Durant el segle XX, la indústria, el turisme, les residències d’estiu i les infraestructures viàries han malmès aquesta estreta franja de territori. Els valuosos sistemes naturals que s’hi estenien han desaparegut o bé han esdevingut àrees marginals. Alguns fragments s’han preservat, a darrera hora, gràcies a la catalogació com a Parcs o Reserves naturals, però ni la seva extensió ni les condicions de l’entorn en garanteixen la conservació a llarg termini.

La gestió d’aquests espais s’hauria d’orientar vers la conservació i, sobretot, la recuperació d’àrees actualment degradades, per tal de restablir-ne les condicions el més properes possibles al seu estat natural.