INTRODUCCIÓ

La costa i el mar han estat des de sempre una font alimentària, una xarxa de línies de navegació i recentment ha esdevingut un lloc d'esbargiment. La seva contribució a la vida humana augmentarà a mesura que la tecnologia progressi.

La costa és la zona on viu la majoria de la població de Catalunya, la qual depèn dels seus recursos i en determina en gran mesura la salut ecològica. Dins els propers 20-30 anys, se suposa que la població de les zones costaneres serà gairebé el doble de l'actual. Aquesta pressió de la població, lligada al consum de recursos en contínua expansió i als impactes previsibles del canvi climàtic i de l'elevació del nivell del mar, tindran efectes importants sobre la zona costanera. I pot ser el punt principal on calgui dur a terme l'esforç per crear una societat sostenible. Serà la pedra de toc on se'n mostrarà l'èxit o el fracàs.

La immensitat dels oceans va fer pensar als homes que no podien perjudicar-los, però llur riquesa biològica es concentrà en una franja relativament estreta de la plataforma continental, marges marítims i estuaris. Les zones costaneres, situades entre la línia marítima i les plataformes continentals (fins a una profunditat d'uns 200 metres) i els límits terrestres de les planures costaneres (amb una elevació propera a la de la profunditat de les plataformes continentals) tenen la productivitat biològica més alta de la Terra. És on hi ha els principals bancs de pesca i on hi ha els hàbitats marins més productius i diversos. Aquests hàbitats són vitals per a la protecció de les costes i proporcionen aliments i protecció a una gran varietat d'organismes, entre els quals hi ha els peixos litorals, els crustacis i els mol.luscs, que suposen quasi la totalitat de la producció pesquera de Catalunya.

INICI

SITUACIO ACTUAL

A conseqüència de l'activitat humana, les zones costaneres es van deteriorant molt ràpidament. El desenvolupament urbà, industrial i turístic de Catalunya es planifica i es regula molt poc. Els projectes d'enginyeria, de modificació de la línia de costa, construcció de dics, ports esportius i regeneració de platges, modifiquen els ecosistemes costaners a gran escala i de forma difícilment reversible. La costa és afectada en el règim d'aports d'aigua dolça i sediments com a resultat dels embassaments dels rius, l'extracció d'àrids, la desforestació i els canvis en la utilització de la terra.

Més de les tres quartes parts de la contaminació marina prové de fonts terrestres a través dels rius, d'abocaments directes i de l'atmosfera. La resta prové de la navegació, dels dipòsits i centrals de descàrrega i refineries de petroli desenvolupades al sud de Catalunya.

Les aigües costaneres són l'abocador de gairebé tota la contaminació generada pels éssers humans i més del 90% de totes les substàncies químiques, deixalles i altres materials llançats al mar hi romanen entre els sediments, a les maresmes, als alguers i a d'altres ecosistemes de la costa. Els nutrients introduïts per l'activitat humana a les aigües costaneres són a la costa catalana molt superiors als procedents de fonts naturals. Els organoclorats, altres productes orgànics sintètics i els metalls pesants són els contaminants més estesos i més perillosos. També hi ha plàstics i altres residus com trossos de xarxa, cordes, materials d'embalatge, corretges i anelles que escanyen i maten mamífers marins, tortugues, peixos i ocells i embruten les aigües poc profundes i les platges, però els podem trobar fins i tot a profunditats abissals.

La majoria dels bancs de pesca ja han estat explotats completament i la sobreexplotació pesquera, realitzada gràcies a les noves tecnologies i a les fluctuacions naturals en les poblacions de peixos, ha comportat la disminució d'alguns bancs de peixos i n' ha augmentat la inestabilitat en d'altres. La sobreexplotació ha reduït l'eficiència de captura de quasi tota la flota. La competència entre la pesca de petita escala, la de gran escala i la recreativa creix, i la duresa de la pressió podria reduir la diversitat genètica i la capacitat d'adaptació de les existències o canviar la distribució de les espècies dins les comunitats de peixos.

Molts bancs de peixos i poblacions de mol.luscs i crustacis es troben amenaçades per la degradació dels hàbitats. Els perills més importants els pateixen les poblacions afectades per una combinació de sobreexplotació i pèrdua d'àbitats. Les espècies que comencen llur cicle vital en aigües salabroses o dolces són particularment vulnerables. La pesca i l'aqüicultura també es disputen els hàbitats allà on la segona ha estat desenvolupada intensivament (Delta de l'Ebre). Un dels problemes més generalitzats de l'aqüicultura és la dispersió de plagues i de malalties, la qual cosa representa un perill seriós tant per a les poblacions silvestres com per als mitjans de vida dels aqüicultors. La manipulació d'espècies exòtiques i el transport involuntari d'espècies fixades als bucs durant la navegació, han propiciat la invasió d'espècies que, com Caulerpa taxifolia, són una amenaça real i seriosa per a les comunitats del fons marí.

Malgrat que l'Estat espanyol i el Govern autònom de la Generalitat, quan era de la seva competència, han signat i ratificat convencions sobre mars regionals, convenis i acords regionals sobre pesca i altres tipus de pactes i plans d'actuació per protegir els ecosistemes i els recursos de la costa catalana, no han desenvolupat ni els programes, ni els recursos, ni la voluntat necessària per complir les seves obligacions. En particular, un mal endèmic de la gestió de les costes és l'atomització de les competències entre quasi tots els departaments ministerials, de forma que es produeixen freqüents solapaments, colisions d'interessos i manca de coordinació en els esforços. Aquest problema s'aguditza al litoral català amb la duplicació d'estaments centrals i autonòmics i l'absurda partició de l'espai marí entre aigües interiors i aigües exteriors. El resultat és que, qualsevol projecte d'endegar una política de gestió global del litoral català, de forma integral i coordinada, resulta, ara per ara, utòpica.

En part, aquesta distribució competencial caòtica i anacrònica té l'origen en una absoluta manca de responsabilitat social. El valor del medi ambient costaner no ha estat entès i no s'ha tingut en compte el seu cost d'ús social ni tampoc el dels recursos que conté. Les dades científiques , quan són disponibles, no han estat sintetitzades de manera que es puguin entendre i integrar dins dels sistemes de gestió de la costa. En general, no hem comprès la necessitat de considerar els ecosistemes de la costa en el seu conjunt i els avantatges que comportaria la gestió dels impactes ambientals, prenent com a base les conques hidrogràfiques.

El repte és trobar la manera d'utilitzar els recursos i els serveis per assolir els objectius de desenvolupament sense degradar-ne la qualitat o sense exhaurir-ne les existències. Un canvi en la planificació del desenvolupament que reconegui el valor global dels ecosistemes costaners requerirà eines noves i una reestructuració de les institucions estatals i autonòmiques.

El manteniment i l'ús sostenible de les zones costaneres requereix el següent:

* una consciència més gran del valor i dels problemes dels sistemes costaners.
* una gestió de la costa que tingui un enfocament integrat.
* una cooperació regional millor.
* més implicació de les comunitats locals en la gestió dels recursos marins.

INICI

OBJECTIUS

1- Elaborar una política nacional que tingui en compte la costa i l'oceà.
Els governs central i autonòmic i les organitzacions implicades en la conservació i en el medi ambient i el desenvolupament, haurien de garantir que, la conservació i l'us sostenible dels recursos costaners, siguin representats més àmpliament dins dels programes per a la planificació, el control de la contaminació, l'establiment de zones protegides i el control del desenvolupament. En concret, caldria una revisió dels Plans Territorials de Catalunya per als propers anys des d'aquesta nova perspectiva.

A més, la política nacional hauria de:
* crear un mecanisme per coordinar els usos de les zones costaneres.
* estudiar els beneficis de cada sector que perme/ti equilibrar les necessitats i combinar la conservació i el desenvolupament.
* tractar la inestabilitat del litoral.
* reduir la contaminació del litoral per fonts terrestres.
* harmonitzar les polítiques marines nacional i autonòmica amb l'UNCLOS.
* promoure accions cooperatives entre països més enllà de la legislació nacional.

Independentment de la distància de la costa a la qual es realitzin, totes les activitats han de tenir en compte el risc final de contaminar les zones costaneres i marines. Especialment, els Estudis d'Impacte Ambiental (EIA), haurien d'incloure com un apartat específic i obligatori la consideració dels impactes en els ecosistemes costaners i marins.

Els oceanògrafs i els ecòlegs marins haurien de ser consultats sistemàticament per les autoritats que prenen decisions sobre el desenvolupament de la costa catalana.

2- Simplificació de la distribució de competències sobre el litoral entre les administracions.
La separació de competències entre els Departaments de Medi Ambient i Agricultura per una banda o entre el MOPU i els ajuntaments per una altra, és un obstacle que cal superar.

En qüestió de pesca, la partició de competències en aigües interiors i exteriors, fa la gestió d'aquests recursos totalment ineficaç.

3- Equilibrar els interessos de la pesca de petita escala, de gran escala i esportiva i donar més importància als interessos de les comunitats locals.
La pesca de petita escala proporciona gairebé la meitat de les captures de peix i més de la meitat dels ingressos de pesca del litoral català. A més, dóna ocupació a més del 95% dels empleats en la indústria pesquera i utilitza només el 10% de l'energia que utilitzen les indústries de gran escala.

Malgrat això, el govern estimula el creixement de la indústria a gran escala i de la pesca esportiva en detriment de la pesca a petita escala perquè la primera té més força a l'hora de pressionar-lo i la segona és una font, discutible, de divises.

Cal revisar aquesta política i donar més suport a les activitats de les comunitats locals, perquè, tot sovint, l'Estat s'ha fet càrrec de la responsabilitat de l'administració i les comunitats han esdevingut contràries a una gestió imposada des de l'exterior. Caldria proporcionar educació i formació tècnica en matèria de conservació en els cursos de formació pesquera.

La pesca esportiva es regula poc, en general, tot i que pot tenir importància en la gestió d'alguns recursos costaners (musclos, garotes, petxines,...). En les zones densament poblades, com és la major part de la costa catalana, hi ha una gran pressió sobre els recursos de la costa i en aquest cas cal reduir l'accés al recurs i crear mitjans alternatius de subsistència com l'aqüicultura. La construcció de ports esportius, en la mesura en que és el sistema més eficaç d'afavorir l'accés humà als recursos costaners, hauria de ser estrictament restringida.

4- Enfocament ecològic de l'Administració dels recursos marins.
S' haurien de fomentar els estudis a llarg termini per avaluar les fluctuacions interanuals en la mida dels estocs i les interaccions entre espècies. Només això permetria realitzar avaluacions acurades de la capacitat de càrrega de l'ecosistema costaner mediterrani.

5- Campanyes d'informació. Incloure el litoral en els programes d'educació ambiental.
Les organitzacions ciutadanes de Catalunya, s'haurien de proposar augmentar de manera apreciable la consciència sobre la importància del litoral per a tots els catalans i els perills creixents que amenacen les zones costaneres.

Haurien de promoure la comprensió de:
* el concepte de zona costanera, la seva unitat de funcionament i els seus múltiples usos.
* la sensibilitat dels ecosistemes litorals als impactes produïts molt lluny de la costa.
* el risc per a la salut pública que suposa la contaminació de les aigües costaneres.
* els drets limitats de la propietat i la necessitat de que el litoral segueixi sent domini públic.
* la necessitat d'adaptar la legislació per gestionar de manera sostenible.

L'eficàcia en la transmissió de les campanyes d'educació ambiental requereix que es quantifiqui la informació en mapes i que es difongui des de centres permanents con museus locals, escoles del mar i d'altres. Molts d'aquests programes d'educació ambiental haurien d'estar dirigits als ajuntaments, ja que d'ells provenen gran part de les actuacions.

6- Promoure la creació de zones protegides al mar i al litoral.
La xarxa catalana de zones costaneres protegides es troba molt menys desenvolupada que la terrestre. Els Governs autònom i central haurien de posar-se d'acord i accelerar l'establiment i la gestió efectiva de zones protegides marines i costaneres, com és el cas del Cap de Creus.

En concret haurien de:
* crear amb urgència un pla sistemàtic i integrat per a les àrees costaneres protegides, o que ho seran en el futur, a fi de salvaguardar els ecosistemes més representatius del litoral català.
* establir directrius que serveixin per definir les futures àrees a protegir.
* preparar projectes de gestió que integrin aquestes àrees protegides dins una planificació global de tots els usos dels ecosistemes costaners.

Les zones protegides s'haurien d'entendre amb la intenció prioritària de mantenir la diversitat genètica de les espècies i únicament davant necessitats de força major de la població pot resultar tolerable l'ocupació humana.

7- Promoure el desenvolupament d'equipaments nàutics en règim de lloguer.
La possessió d'un espai fix per "estacionar" permanentment i en propietat les embarcacions és un luxe que no es pot permetre un país de 6 milions d'habitants en règim d'igualtat.

8- Conservar les espècies explotades i no explotades.
Les organitzacions ciutadanes haurien de fer campanyes de boicot a la comercialització de peixos i altres organismes marins de talles inferiors a les autoritzades per la llei.

S'hauria de prendre en consideració la prohibició de mètodes de pesca que provoquen un fort impacte en espècies que no s'exploten. Aquests mètodes inclouen totes les pesques amb arts no selectives, com el ròssec.

9- Prevenció de la contaminació d'orígen terrestre.
El principi de precaució de "qui contamina paga" i el de "qui fa servir paga" s'haurien d'aplicar a la prevenció de la contaminació litoral de Catalunya.

La Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya hauria de millorar la tecnologia d'eliminació de la contaminació en la font d'orígen, fer respectar les normatives i reforçar-ne els instruments econòmics i legals

El control de la contaminació procedent de fonts terrestres requereix canvis crucials en les pràctiques agrícoles i industrials, un desenvolupament de la tecnologia de tractament de residus i la creació dels equipaments de tractament necessaris.

Els canvis més importants són:
* control i concentració dels abocaments d'aigües residuals.
* reduir l'escórrec de fertilitzants i residus ramaders.
* limitar les emanacions industrials.
* prohibir el dipòsit de plàstics procedents de terra.

Cal controlar rigorosament l'ús d'herbicides, pesticides i fertilitzants. Igualment, cal reduir la sedimentació controlant la desforestació. El flux de nutrients cap a les aigües de la costa s'hauria de mantenir a nivells acceptables.

S'haurien de fer molts més estudis per elaborar criteris de qualitat de l'aigua i sobretot s'haurien d'acomplir els acords adoptats a les 5 convencions que contenen mesures per controlar la contaminació procedent de fonts terrestres: París, Helsinki, Atenes-Barcelona (1980), Quito i Kuwait.

10- Demanar a la Junta de Sanejament un programa sostingut de desenvolupament, manteniment i control dels abocaments a través de la xarxa d'emissaris submarins.
Cal exigir superar el mínim de la separació de sòlids i arribar als tractaments primaris i secundaris.

11- Prevenció de la contaminació procedent dels vaixells i accions ràpides contra el vessament de petroli.
Calen noves directrius encara més estrictes per aminorar el risc de vessament d'hidrocarburs durant el transport:

* les operacions de descàrrega per neteja dels petrolers s'haurien d'aturar.
* estimular als tripulants dels vaixells a eliminar els plàstics i altres materials sintètics de manera segura.
* tots els porta haurien de tenir equipaments de recepció de residus.

Catalunya hauria de tenir plans i procediments efectius per afrontar una emergència per vessament de petroli. Les poblacions costaneres haurien d'estar avisades i coordinades per un pla que fixi procediments clars i efectius.

12- Ratificar la UNCLOS, Convenció sobre la Legislació Marítima de les Nacions Unides.
Encara avui, no hi ha cap mecanisme internacional que proporcioni prou control directe de la gestió dels recursos. Aquest mecanisme hauria d'exigir la moratòria en l'explotació de recursos recentment descoberts, com per exemple en aigües profundes. La moratòria hauria de ser mantinguda fins que no s'haguessin pres mesures per a la conservació dels recursos implicats.

13- Estendre la cooperació internacional a nivell regional.
Es necessari un programa de cooperació regional amb les indústries pesqueres dels països veïns, concretament amb els del Rosselló i la Provença. Els programes existents haurien de revisar llurs prioritats a la llum d'un desenvolupament sostenible.

S'haurien de crear fonts crediticis i contemplar la introducció d'impostos ambientals regionals per finançar aquests programes. Les associacions regionals d'indústries pesqueres poden promoure la cooperació en la recerca pesquera i trobar solucions per a l'assignació de quotes i bancs de pesca compartits.

Cal una cooperació científica amb els centres de recerca estatals i veïns centrada en els interessos d'un enfocament ecològic. Els programes marins realitzats, per separat, entre governs, autònom i estatal, es converteixen en llacunes i porten a la duplicació. Aquests governs haurien de coordinar millor els ajuts i dotar-los d'un caràcter intersectorial que es fonamenti en un enfocament ecològic.

14- Promoure la recerca i l'intercanvi d'informació.
Les recerques interdisciplinàries són necessàries per determinar la capacitat de càrrega dels ecosistemes litorals davant de l'activitat humana. La recerca sobre els ecosistemes costaners requereix la integració de ciències aplicades a l'estudi terrestre, dels estuaris i del mar. Cal estudiar també la dimensió social, econòmica i política de l'ús dels recursos.

S'haurien de coordinar programes de recerca estables que garanteixin un seguiment a llarg termini dels problemes. L'existència de bancs de dades és essencial per convertir un munt de dades en informació útil per als responsables de prendre decisions. Catalunya hauria d'ajudar al desenvolupament de les institucions de recerca dels països de la riba nordafricana de la Mediterrània, per tal de que puguin col.laborar en la gestió integrada de la conca occidental mediterrània.

15- És urgent l'elaboració d'un Catàleg Nacional de flora i fauna litoral amenaçades i endegar programes a llarg termini d'avaluació de la biodiversitat sobre els ecosistemes litorals de Catalunya.

INICI

ACTUACIONS

1- DEPANA donarà suport a la creació d'una xarxa d'espais litorals protegits que contempli com a mínim les àrees del Cap de Creus, Massís del Montgrí, Massis de Cadiretes, Garraf, Punta de la Mora, Torredembarra, Sant Jordi, Cap de Santes Creus i Delta de l'Ebre.

2- DEPANA exigirà l'acompliment de les disposicions legals de la Generalitat de Catalunya sobre salvaguarda de les zones humides.

3- DEPANA exigirà l'acompliment de les disposicions legals de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció dels herbeis de fanerògames marines.

4- DEPANA vetllarà per l'acompliment de la Llei de Costes en tot el que fa referència a desenvolupament urbanístic.

5- DEPANA controlarà tot projecte de construcció de nous ports esportius, exigint de l'administració autonòmica una actuació coherent amb el Pla de Ports de la mateixa Generalitat.

6- DEPANA vigilarà la política de regeneració de platges duta a terme pel MOPT, que els darrers esdeneniments al litoral de Vilanova i la Geltrú han provat potencialment perillosa, tot qüestionant-se la seva validesa.

7- DEPANA vetllarà per l'acompliment de la Llei de Pesca, especialment pel què fa referència a les talles mínimes de captura, mida de les malles i tipus d'arts utilitzades, fondàries i distàncies a la costa i zones i èpoques de veda.

8- DEPANA col.laborarà amb tots aquells organismes que facin campanya contra el consum de peix petit que no arriba a les talles mínimes autoritzades.

9- DEPANA donarà suport a tots aquells programes d'educació ambiental especialment dirigits a l'àmbit costaner, als pescadors i a les escoles.

INICI