Des de DEPANA, creiem que el projecte de desaladora que ha presentat el Departament de Medi Ambient, no pot rebre cap aportació dels Fons de la UE, si no es modifica de forma que no afecti als espais naturals del Delta del Llobregat protegits per la mateixa UE, mitjançant la seva declaració de Zones ZEPA.

La ubicació proposada per la macrodesaladora, al costat de la macrodepuradora, suposa una llosa més sobre las malmeses terres del Prat del Llobregat, però no produeix cap impacte directe significatiu sobre les zones protegides.

Molt diferent es la proposta de ubicació del punt de extracció del aigua marina i sobre tot de l’estació de bombeig.

La construcció de la canonada de captació de l’aigua marina es faria per sobre del litoral protegit. Per enèsima vagada es tornen a alterar els fons marins!.

L’estació de bombeig, incomprensiblement, es vol construir dintre dels espais ZEPA, juntament amb tots els seus serveis: l’accés viari, l’accés energètic, el manteniment. A tot això, es té que afegí la construcció de l’estació en si mateixa, dintre d’un àrea d’aquestes característiques tan especials.

Des de DEPANA proposem que la desaladora es faci al terme de Barcelona, dintre del Port. El Port de Barcelona té que pagar el deute que té amb l’aqüífer deltàic per la salinització que provoca la seva dàrsena portuària.

L’estació de bombeig s’hauria de situar al costat de l’estació de bombeig de la depuradora, així es podrien aprofitar els serveis energètics, inclòs el sistema de bombeig de l’aigua de la depuradora mar endins, fent-ho servir per treure les salmorres produïdes per la desaladora.

A DEPANA estem preocupats per que en aquest projecte ningú parla de com sortirà l’enorme quantitat d’energia que es necessita per fer la desalinització de l’aigua marina.

Pensem que aquest projecte es pot convertir en la torna mediambiental de la TÈRMICA DEL PORT.

Un projecte aparentment inofensiu i mediambientalment positiu, com el de la desaladora, pot acabar convertint-se en un dels punts més importants d’emissió de CO2 de tota Catalunya, i una gran aportació del nostre Govern a l’efecte hivernacle.

Realment, a DEPANA, estem convençuts que aquestes 60 hectòmetre cúbics podrien sortir d’una bona i adequada gestió de l’aqüífer deltàic, i amb un cost desenes de vegades inferior. En òptimes condicions es considera que l’aqüífer podria donar fins a 150 hectòmetres cúbics anuals, dels quals, actualment només es poden aprofitar uns 50 hectòmetres.

La potenciació d’àrees significatives d’infiltració a la vall baixa cap l’aqüífer, la impermeabilització de la dàrsena portuària, y la reactivació de l’extracció dels pous més propers als punts d’intromissió salina, com els pous de la antiga SEAT, incloent una desaladora d’escala molt més acurada, podria suposar el mateix aprofitament hídric, amb un consum energètic molt més petit y una emissió de CO2 molt més reduïda. Molt més en consonància amb el concepte de NOVA CULTURA DE L’AIGUA.

Però com la nostra proposta es la més lògica i coherent, estem segurs, que, com sempre, no es farà, com ha quedat palès en altres propostes alternatives presentades a projectes com el desviament del Llobregat o l’ampliació del aeroport.