La ciutat de BCN ha estat la principal usufructuària de la Plana del Delta. D’antuvi ha aprofitat els productes de la seva horta i modernament ha instal·lat les joies de la corona de les infraestructures que li donen servei. Lluny de demanar res a canvi el Delta ha fornit tot el que se li ha demanat.

Afortunadament ara hi ha una certa sensibilitat ambiental que posa sobre la taula que els espais naturals són mereixedors d’una atenció. Doncs bé, ja seria hora que Barcelona es convertís també en actor de la conservació de la tercera zona humida més important de Catalunya. Fins ara el propi Ajuntament de la urb ha estat el principal inductor, inspirador i instigador dels diferents greuges ambientals que afecten el Delta. Per contra, quan es tracta de comprometre’s al futur Parc Natural del Delta i aportar-hi fons està textualment "missing".

Quan toca treballar en favor de la preservació dels espais naturals deltaics "no li toca", i més quan Barcelona encara té al seu terme 35 Ha de llera del riu Llobregat.

En aquest context, s’arriba a l’excés de zel que un Ajuntament fa al·legacions fora del seu territori, tal com ha aparegut en premsa. És a dir, contra la proposta d’ampliació que fa el Govern de la Generalitat als espais del delta que encara perviuen al voltant de l’aeroport. Serà l’únic cas en què un municipi fa manifestacions contra que es protegeixi quelcom al municipi del costat, atès que "encorsetarà l’aeroport". I és que la política del no no coneix ni colors polítics ni tendències, atès que aquest ha estat un acord entre forces polítiques que teòricament són antagòniques (PSC i PP).

Quina gran contradicció pensar que la natura està en contra de l’aeroport i el que cal és deixar via lliure a engegantir-ho més tot! On estan els valors de respecte, sostenibilitat i justícia ambiental que expliquem als nostres infants?

A més, la proposta d’ampliació dels espais naturals d’interès europeu no prové d’una hipersensibilitat de la Generalitat. És fruit de l’amenaça de la Comissió de la UE i del Tribunal Superior de Justícia de la mateixa per insuficient definició de les zones a preservar. Les zones que es proposen ara al Delta responen a cobrir els mínims que requereix la UE. Suprimir-les és assumir el risc que la UE bloquegi els fons que tanta utilitat li donem a casa nostra. Si volem que la Unió ens pagui el TGV i el 53% de l’ampliació del port de Barcelona, és de cortesia fer cas al menys de les seves indicacions en matèria de protecció de la natura.

Demanem a l'Ajuntament que sigui un veritable valedor del Delta i s’oblidi d’aquest rol d’agressor que ha encarnat els darrers decennis. Cal que es converteixi en el defensor d’uns espais d’extraordinari interès que donen servei a tots els barcelonins.