Recentment, des d’algunes entitats de caràcter empresarial i corporatiu, han proliferat diverses declaracions (algunes tan insostenibles com “primer és la economia que la natura”, que semblen més fetes als anys 60 del segle passat que no ara al segle XXI), amb un clar objectiu d’arraconar les polítiques de protecció del nostre patrimoni natural i afavorir un nou “desarrollisme” presidit per la política del ciment: construcció de més autopistes (quart cinturó, túnel d’Horta), més pistes d´esquí, més ports esportius, ampliació d’aeroports, més urbanitzacions, més línies elèctriques, etc. i destruir, així, encara més, els espais naturals de Catalunya.

Totes aquestes entitats s’oposen, per exemple, a una regulació que controli la proliferació desaforada d’infrastructures, especialment les relacionades amb la pràctica de l’esquí i el golf. També es manifesten en contra de la regularització del motorisme de muntanya.

Darrerament, hem observat també amb preocupació com s’acomoda i es vol popularitzar el principi que el dret de propietat atorga el dret a urbanitzar. Aquest dret d’apofitament del sòl s’”adquireix” a través dels planejaments tutelats per l’Administració pública i d’acord amb el principi de l’interès general i de la sostenibilitat ambiental.

En aquest sentit, l’entitat ecologista DEPANA (Lliga per la defensa del Patrimoni Natural) vol manifestar la seva preocupació, especialment, per tres espais naturals amenaçats per l’especulació urbanística i la proliferació desmesurada d’infrastructures:

• La serra de Collserola: El tunel d´Horta, que afectaria una part important de la serra, i els projectes d´urbanització, són els motius de la no inclusió d´aquest espai a la proposta de la Xarxa Natura 2000.

• El delta del Llobregat: Ara es vol condicionar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 a una futura ampliació de l´aeroport de El Prat, avui per avui ni tan sols planificada. Per això, DEPANA ha presentat una QUEIXA a la Unió Europea per vulneració de la legislació ambiental. El desviament del Llobregat i l´intent d’omplir de terra l’antiga llera d’aquest riu (que ha esdevingut una nova llacuna del delta) per part del Port de Barcelona, són el motiu de la seva no inclusió a la Xarxa Natura 2000.

• La vall del Muntanyó d´Arreu: L’ampliació de les pistes d´esquí de Baquiera Beret són l’únic motiu de la no inclusió d´aquest espai en la proposta de Xarxa Natura 2000. Volem recordar que el Govern de Catalunya té el mandat de la Unió Europea d’incloure aquest espai a la xarxa Natura 2000.

Volem recordar que en l’Acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya del 14 de desembre de 2003 (Pacte del Tinell) se subscriuen els següents compromisos:

“Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa.”

“Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Fresser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres.”

“Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals i potenciar la xarxa Natura 2000.”

“Establir un pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge.”

Per tot això:

1. Considerem que una política ambiental i territorial innovadora i compromesa passa per consolidar una extensa xarxa d’espais naturals protegits i representatius de la biodiversitat del nostre país. Per aquest motiu s’ha de consolidar la Xarxa Natura 2000 i altres figures d’ordenació que garanteixen els usos no urbans o assimilables en el medi rural i natural.

2. Considerem que a Catalunya no podem parlar de dèficit d’infrastructures (som el 4t país del món en nombre d’autopistes per habitant!). En tot cas podem afirmar que existeix un greuge comparatiu amb la inversió pública que efectúa l’Estat espanyol en d´altres territoris. Confondre aquest dos conceptes indueix a pensar que qualsevol infrastructura està justificada o bé és necessària pel país i això és fals.

3. Demanem al Govern de Catalunya i al seu President una major atenció a les propostes de protecció de la Natura i del territori procedents de la Unió Europea, així com de les entitats ambientalistes i ecologistes del país.

4. Demanem a les entitats empresarials més serenitat a l’hora de valorar els espais naturals, especialment els situats en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, el Pirineu i els secans de Lleida. També els exigim més rigor a l’hora d’avaluar la necessitat real de construir determinades infraestructures.

5. Sol·licitem al Govern de Catalunya que s’incloguin definitivament a la proposta de Xarxa Natura 2000 els següents espais naturals: delta del Llobregat, Vall d’Àrreu, serra de Collserola, els secans de Lleida, els espais costaners amenaçats per projectes d´urbanització, els espais agrícoles i forestals de la plana del Vallès, a més de tots els espais del PEIN (Pla d´Espais d´Interès Natural) no inclosos en la Xarxa i dels espais de connexió biològica, per tal de garantir la supervivència del patrimoni natural del nostre país.

6. Sol·licitem al Govern de Catalunya que respongui, argumentadament, els continguts de les al·legacions presentades per les entitats de defensa, estudi i conservació del patrimoni cultural i ambiental de Catalunya.

7. Sol·licitem al Govern de Catalunya que es sotmeti de nou a informació pública una nova proposta d’espais per incloure a la Xarxa Natura 2000, més ambiciosa i garant del valors naturals del país.

Per totes aquestes raons, des de DEPANA diem: A Catalunya, més Natura!

Volem convidar les diferents entitats ecologistes, socials, cíviques, estudiantils i culturals a unir-se amb nosaltres en la tasca de promoure conjuntament una política ambiental i territorial en la que els interessos particulars no esdevinguin la guia d’acció del Govern de Catalunya.