L'antiga llera del Llobregat s’està reomplint
parcialment amb llots contaminats, que
poden afectar greument als aqüífers
del Delta del Llobregat, una de les reserves
subterrànies d’aigua dolça
més importants de Catalunya i de
gran importància pel subministrament
i el consum de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona.
Primer: En
plena temporada de nidificació dels ocells, moltes
de les espècies aquàtiques
que freqüenten les llacunes del Delta
i que ja havien iniciat el seu període
reproductor quan van començar les
obres de rebliment de l’antiga llera
del Llobregat, han vist afectada la seva
reproducció, amb la segura destrucció dels
seus nius i molt probablement també de
les seves cries.
La majoria de
les espècies aquàtiques
que es reprodueixen a les zones humides estan,
al menys teòricament, protegides per
la Llei.
Tot i amb això, cal dir que el Departament
de Medi Ambient i Habitatge no ha adopatat
cap tipus de mesures al respecte, ignorant
així les seves responsabilitats pel
que fa a la protecció de la fauna.
Adjuntem una relació de les espècies
d’ocells més interessants, que
han vist com la seva reproducció ha
estat afectada per les obres de rebliment
de la llera, efectuades en plena temporada
de nidificació.
També, en document anex, adjuntem
un informe tècnic dels valors ambientals
i naturals que qualificaven aquestes llacunes,
fins a l’inici del rebliment i de la
seva destrucció.

Espècies d’ocells
que es reprodueixen a l’antiga llera
o en les àrees properes, afectades
pel rebliment i destrucció de la
mateixa.
Totes es troben protegides, en haver
estat incloses a la Llei de Protecció dels
Animals de Catalunya y/o al Catálogo
Nacional de Especies Amenazadas
(2004) y/o dins d’alguns
dels Annexes de la Directiva
d’Aus. De la mateixa manera,
d’acord amb la Directiva, també es
consideren protegits els seus llocs de
reproducció.
Capbusset (Tachybaptus
ruficollis)
Martinet menut (Ixobrichus
minutus) (Darrerament s’ha instal.lat
una parella dins d’un dels canyars
de la riba que properament serà colgat)
Ànec
coll verd (Anas
platyrhynchos)
Xoriguer
comú (Falco
tinnunculus)
Polla de agua (Gallinula
chloropus)
Fotxa comuna (Fulica
atra)
Corriol menut (Charadrius
dubius)
Abellerol (Merops apiaster)
Puput (Upupa epops)
Cogullada comuna (Galerida
cristata)
Cuereta groga (Motacilla
flava)
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Bitxac
comú (Saxicola
torquata)
Rossinyol bord (Cettia
cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Boscarla de canyar (Acrocephalus
scirpaceus)
Balquer (Acrocephalus
arundinaceus)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Teixidor (Remiz pendulinus)
Cruixidell (Emberiza
calandra)
Espècies d’ocells que estan
incloses als Annexes I de
la Directiva d’Aus i
que, tot i no reproduir-se a l’àrea
afectada, la utilitzen com zona prioritària
d’alimentació durant la temporada
de reproducció, per la qual cosa aquesta
també es veurà afectada per
les obres de rebliment de l’antiga
llera.
Martinet ros (Ardeola
ralloides)
Martinet blanc (Egretta
garzetta)
Bernat pescaire (Ardea
cinerea)
Agró roig (Ardea
purpurea)
Blauet (Alcedo atthis)
Segon: Les
actuacions de rebliment del riu que s’estan duent
a terme, res tenen a veure amb allò que
havia estat programat i estipulat a la Declaració d’Impacte
Ambiental (DIA) del desviament del riu, ni
amb l’Addenda posterior (Guió d’adequació per
les prescripcions de la
DIA), que l’ACA va redactar,
a fi d’adequar l’obra prevista
a les prescripcions de la DIA. Senzillament:
s’està duent a terme l’enterrament
d’un riu i d’una zona humida.
Adjuntem aquella part de l’Addenda
que fa referència a l’antiga
llera, així com una comparació,
punt per punt, d’allò que
s’hauria d’haver fet i allò que
realment s’està fent.
1ª- La
llera del riu s’està enterrant amb tots els
seus llots, amb la càrrega de matèria
orgànica, amb la vegetació i
amb un nombre considerable d’exemplars
d’espècies animals protegides
encara presents. D’acord amb la Declaració d’Impacte
Ambiental del desviament i la seva Addenda
d’aplicació, tota aquesta càrrega
s’hauria d’haver retirat i tractat
posteriorment de forma adequada.
“Antes de iniciar el
relleno, se deberá realizar
una limpieza superficial del cauce de todos
aquellos materiales que sean susceptibles
de sufrir procesos de descomposición,
ya que de otra manera, al quedar confinados,
su fermentación y mineralización
a lo largo del tiempo originaría
serios problemas de estabilidad en las
tierras superiores, y como consecuencia,
en las instalaciones que sobre ellas se
construyeran.
Así pues, lo primero que deberá realizarse
es el desbroce de toda la flora existente,
la cual, antes de remitirse a vertedero,
o eliminarse vía incineración
(bien “in situ", bien en planta),
se acopiará en un secadero cercano,
para deshidratarla.
Evidentemente, en la operación de
desbroce, parte de la capa de Iodos que hoy
están depositados en el cauce, serán
evacuados con la biomasa retirada, por lo
que deberá tenerse presente esta circunstancia
en la elección, del secadero y del
posible vertedero, en el caso de
que los fangos arrastrados estén contaminados;
lo ideal será montar los posibles “secaderos
de trasvase" dentro del propio cauce
actual, y así los lixiviados que se
produzcan durante su deshidratación
permanecerán dentro del sistema "cauce".”
2ª- S’està enterrant
el riu sense retirar la càrrega contaminant
existent al fons la llera i sedimentada conjuntament
amb els llots que ocupen tot la superfície
del vas, amb un volum estimat d’uns
32.849 m3. Això pot provocar un important
impacte contaminant a l’entorn i als
aqüífers del Delta del Llobregat,
tal com ja ho preveu la DIA del desviament
i la seva Adenda d’aplicació.
“Un segundo
problema y no menos importante, que se
debe resolver antes del relleno del cauce,
es el de la carga contaminante
contenida en el propio cauce depositada con
los fangos que cubren el lecho.
Esta capa de fangos se extiende ocupando
una gran superficie con unos espesores variables
que se estiman entre 5 y 10 cm, y un volumen
total de 32.849 m3.
En cualquier caso, y aunque las contaminaciones
detectadas no suponen riesgos con presumibles índices
de peligrosidad elevados, el principal
problema a resolver es evitar la
propagación de la contaminación
hacia objetivos sensibles que pudiesen
verse afectados a través del acuífero
superficial, debido a la creación
de gradientes hidráulicos en el mismo,
producto de las oscilaciones que se producirán
en el nivel freático.
Por tanto, la existencia de una extensa fuente
contaminante, constituida por sustancias
de toxicidad moderada y en bajas concentraciones
como la que nos ocupa, puede provocar un
impacto importante en el entorno. Por este
motivo se contempla la evacuación
completa de todos estos Iodos, previo relleno
del cauce actual.”
3ª- Aquella
part de l’antiga llera més
propera al pont de MercaBarna i que encara
manté la
característica de Domini Públic
Hidràulic, s’està reomplint
amb llots i fangs diversos, procedents de
les extraccions fetes al fons de la porció del
riu que va ser colgat durant la tardor del
2004. Aquests materials van ser assecats,
per simple exposició a la intempèrie,
en una mena d’era improvisada al damunt
mateix del riu ara desaparegut. Per això parlem
que la qualitat d'aquests fangs és
més que dubtotsa, atès que
són els llots parcialment contaminats.
Ara, amb maquinària excavadora s’està ara
procedint a descompactar aquests materials
per poder carregar-los fàcilment als
camions que els aboquen a la llacuna originada
per l’antiga llera, que va quedar en
desús. D’acord amb la DIA del
desviament i la seva Addenda, aquests fangs, independentment
del seu nivell de contaminació i
la seva procedència u origen, s’haurien
d’haver dut a un abocador autoritzat
i no pas llençats al riu.
“Realizada la operación
de evacuación de los fangos, se
iniciará el relleno del cauce, con
material procedente de la excavación
del nuevo cauce, es decir, depósitos
fluviales de la formación deltaica.
Una vez la altura del relleno rebase el
nivel del agua, éste se efectuará por
tongadas, para facilitar su compactación.”
4ª- El
Port de Barcelona, no ha aportat ni un
metro cúbic de
sorra a l’antiga llera; tot al contrari,
n’està treient tota la que pot.
“La situación final a la que
se debe tender, es la de componer en el antiguo
cauce un suelo idéntico al del resto
de la zona deltaica, de manera que dicha
formación presente, en cuanto a características
del suelo se refiere, una solución
de perfecta continuidad a nivel del actual
lecho. Inferiormente, en la base del cauce
actual, se prevé una primera capa
de relleno de arena permeable de 1 m de espesor.”
5ª- Hores
d’ara
ningú ha constatat l’existència,
ni la construcció, de cap mena de
sistema de drenatge, ni pous de registre,
ni es constata tampoc la intenció de
construir-ne cap. En realitat la futura estació ferroviària
que s'hi projecte en necessitarà,
per la qual cosa s'haurà de tornar
a ezxcar la zona ara aterrada, cosa que resulta
del tot inexplicable. Així, l'Adddenda
de la DIA estableix:
“En planta, los drenes irán
por los márgenes del río, a
pie de la berma que discurre por ambos taludes
del río. El dren derecho atraviesa
el río en el PK _2 + 200 y se une,
mediante un pozo de registro, al dren margen
izquierdo. Posteriormente sigue un único
tubo de hormigón no poroso, de diámetro
600 mm, hasta el PK 2 + 791.”
Per concloure:
les obres que s’estan duent a terme no tenen
res a veure amb la Declaració d’Impacte
Ambiental del desviament del riu
Llobregat i la seva Adenda posterior
Podem afirmar
que aquesta actuació està afectant,
amb tota seguretat, de forma directa a l’aqüífer
superficial i també indirectament
a l’aqüífer profund, i
d’això podran derivar-se afectacions
a la qualitat de l’aigua d’una
de les reserves hídriques més
importants de Catalunya i de la qual depèn,
en gran part, el subministrament i el consum
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest fet és d’una greu i especial
rellevància en períodes de
forta sequera, com és la de l’actual
primer semestre de l’any 2006.
|