Ara que s'acosta la nova temporada de caça, es torna a plantejar un tema recurrent: la caça de fringíl.lids (ocells cantaires).Tot i que la seva caça és molt restringida, a Catalunya cada any els ocellaires capturen nombrosos fringíl.lids, amb un suport jurídic formalment correcte, però qüestionable que DEPANA vol denunciar enèrgicament.

Reclamem un control més racional i efectiu d’aquesta pràctica, perque no posi en perill la supervivència d'aquestes espècies i demanem a la Generalitat que exerceixi d'agent regulador, ja que és la única institució que, veritablement, ho pot fer.

Els fringíl.lids estan protegits a nivell europeu, per la seva important funció insectívora en els mesos de primavera i estiu i, com la majoria d'espècies silvestres diguem-ne comunes, estan experimentant una forta davallada en els seus efectius. Abans que es torni a aprovar, un any més, una norma continuïsta i permissiva sobre la caça d’aquests animals, volem fer públiques algunes dades per cridar l’atenció sobre aquesta greu problemàtica ambiental:

Els fringíl.lids són ocells de petita mida que es caracteritzen per tenir un bec adaptat per menjar llavors i gra. A més, són espècies cantores que d'antuvi havien estat mantingudes en captivitat. A l'època de cria alimenten els seus polls amb insectes, pel què esdevenen uns importants aliats en les lluites contra les plagues. Per exemple, resulta especialment notòria la predació que fa el pinsà comú (Fringilla coelebs) sobre la processionària del pi (Taumatopoea pytyocampa). Modernament, a causa de la seva minva sostinguda en el temps i a la generalització del canari com a ocell cantor domèstic per excel.lència (que a més es reprodueix bé en captivitat) aquests fringíl.lids han esdevingut tots espècies protegides per la normativa europea, estatal i normatives autonòmiques com la Llei de Protecció dels Animals de 1.988.

No obstant, a causa del costum arrelat en alguns sectors socials, la mateixa Llei preveu que, excepcionalment, es puguin agafar alguns ocells silvestres per participar en concursos de cant. La normativa autonòmica que permet aquesta caça, per tant, es fonamenta per a permetre-la en el fet que es concedeixen “autoritzacions excepcionals” perquè es tracta d’una activitat suposadament tradicional.

A partir d'aquesta excepció, tal com ha passat en altres afers de caça, aquests ocellets han esdevingut de forma indirecta noves espècies cinegètiques que es capturen en viu, extrets de la vida lliure per a ser mantinguts en captivitat. Cal tenir en compte que l’autorització d’aquest tipus de cacera per part de la Generalitat de Catalunya frega en molts punts els límits de la legalitat estatal i internacional. Sembla que el nostre Govern cregui haver trobat en l’ actual sistema d’autorització de l’activitat el perfecte equilibri entre els interessos dels ocellaires, l’estret marc normatiu en que es desenvolupa, i els principis de respecte, defensa i protecció dels animals. Però aquest fràgil equilibri es veu a la pràctica decantat sovint a favor només dels ocellaires; en contra, per tant, dels ocells i de les lleis que els protegeixen.

Aquesta suposada tradició ha rebut un fort impuls en els darrers cinc anys, de forma que ha arribat un punt de manifesta insostenibilitat en l’explotació d'aquestes espècies.

Legalment, es poden caçar només mascles de 4 espècies que són: el pinsà comú (Fringilla coelebs), el passerell (Carduelis cannabina), la cadernera (C.carduelis) i el verdum (C. chloris). El règim de captura fins ara permès és el següent:

         - Només per persones federades a la Federació Catalana de Caça que acreditin participar en concursos de cant. PERÒ L’únic requisit per a poder caçar ocells és la signatura del President de la societat ocellaire.

         - Es pot caçar 45 dies l'any repartits de foma totalment capriciosa entre l’1 d'agost i el 15 de desembre de cada any.

         - Es permeten 5 ocells per dia de caça si se n'agafen de més d'una espècie (20 com a màxim) o 10 ocells /dia si només és d'una.

         - Es prohibeix la venda dels animals que es capturin.

         - S’utilitza la tècnica del vesc, mètode no selectiu que consisteix en aplicar coles adhesives que enganxen els ocells que s’hi posen, atrets (il·legalment) per un reclam. Cal recordar que aquest mètode és prohibit per la Unió Europea. Fins fa poc es feien servir lesxarxes abatibles, ús que encara es manté en part.

 A banda que s'haurien de revisar moltes d'aquestes condicions, el problema real és el nombre d'autoritzacions que es donen. L'any 2.005 es van atorgar uns 7.000 permisos a Catalunya, 6.000 dels quals es donen només a la província de Barcelona.

 Si multipliquem 45 dies per 7.000 permisos per 20 ocells/dia (calculant que  se n'agafa el màxim) ens dóna un producte de 6.300.000 ocells any.

 Per tant, potencialment la Generalitat autoritza a caçar més de sis milions d`ocells d'espècies protegides. És evident que el medi no pot suportar de cap de les maneres aquest tipus d'explotació tan abusiva. Es precisen mesures urgents de control, reduir les quantitats d’ocells, tenint en compte que és una activitat excepcional! Tanmateix, caldria establir alguna mena de restricció al nombre de llicències que s’atorguen. Actualment, les llicències de caça s’atorguen de forma discrecional, sense tenir en compte possibles infraccions passades del caçador, ni si el caçador ja posseeix a casa seva un nombre tan gran d’ocells que pogués fer innecessàries noves captures.

Les xifres oficials de captures que dóna la Generalitat són d'uns 150.000 ocells per any, xifres amb molt poca credibilitat. Dit d'una altra forma, si només es prenen del medi aquests ocells, per què s'autoritzen tants dies i tants ocells? Si "només" són aquestes les aus que s'arrabassen al medi, no hi ha motiu per estendre els cupos de manera de tant generosa. Segurament els números reals són molt més alts, però sí que és clar que tècnicament es dóna permís a un sostre de fins a sis milions d'ocells. No s'ha d'oblidar que les poblacions totals d'aquestes 4 espècies, segons estimacions de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO, 2005) són:

    Cadernera: 391.695- 558.314 parelles 

    Pinsà comú: 200.299- 270.672 parelles

    Verdum: 183.600-256.592 parelles

    Passerell: 114.379-203.983 parelles

Aquests censos són bastant fiables i és extremadament inconscient aprovar any rere any aquestes quantitats ingents d'uns ocells que, a sobre, són espècies especialment protegides per la pròpia llei catalana. En realitat es merpetm potencialment capturar la totalitat de la població nidificant de les 4 espècies, una mostra contindent de la insostenibilitat d'aquesta pràctica.

Es donen paradoxes com :

• el no demanar cap mena de requisit per a manipular ocells vius
•  l’absència de cap mesura higiènica;
• ·l’absència d’estudis que controlin l’estat de les poblacions d’aquests ocells i en conseqüència el nº d’ocells que es poden extreure del medi.

I conseqüències molt negatives com:

• el maltractament a alguns d’aquests ocells,
• la captura no selectiva d’altres espècies diferents de les autoritzades, i
• les condicions absolutament lamentables de captivitat que s’imposen a ocells nascuts en llibertat.

També és obvi que hi ha un mercat submergit de compra -venda amb les aus que s’extreuen de l'entorn. Es fa ulls clucs a una realitat, malgrat estar formalment "prohibida" la venda. Lluny de regular i de limitar aquest tema a una cosa puntual i restringida, es fa palès que ha crescut aquesta pràctica (a diferència de la caça amb escopeta, que decreix) i tothom s'apunta a aquesta modalitat ateses les facilitats que es donen, i que una minoria ha vist com a activitat lucrativa.