Arxiu
PDF català Arxiu PDF en castella
Per tal de donar
a conèixer
el seu punt de vista, els detractors de l’ós
no dubten pas a utilitzar els arguments més
alarmistes, negant sovint la realitat i tots els
estudis realitzats.
Aquestes són les nostres respostes als seus
arguments, punt per punt.
SEGURETAT
El seu argument: Risc d’accidents
mortals i de la seguretat dels usuaris de la muntanya
(professionals, habitants, estiuejants).
La nostra resposta: L’ós
bru és una espècie pacífica
i recelosa de l’home. Al Pirineu no es coneix
cap cas de persona morta per un ós.
En els 10 anys que fa que l’ós ha estat
reintroduït als Pirineus Centrals, no hi ha
hagut tampoc cap incident.
A la Serralada Cantàbrica on viuen 130 óssos
autòctons no es coneix cap cas al llarg de
la història d’una persona morta per
un ós.
L’ós no és més perillós
que qualsevol altre gran mamífer, com el cérvol
o el porc senglar que han estat abundantment alliberats
en els Pirineus.
Sempre hi ha la possibilitat de trobar un ós
a la muntanya, tot i que les probabilitats són ínfimes.
En la immensa majoria dels casos, l’ós
fugirà fins i tot abans que ens n’hàgim
pogut adonar, a no ser que hagi estat sorprès
a curta distància. En aquest cas, les regles
de comportament en presència d’un ós
són les mateixes que davant un senglar o un
cérvol: mantenir la calma i abandonar
la zona deixant-li una escapatòria
a l’animal.
COSTOS I FINANÇAMENT
El seu argument: Malbaratament
de fons públics, cost exorbitant de la introducció i
seguiment dels óssos, així com de la
protecció dels ramats i la indemnització dels
danys.
La nostra resposta: El programa Ós
a França, on s’inverteix molt més
que a Espanya, equival anualment al cost de tres
rotondes en una carretera nacional, és a dir,
una quantitat ínfima dels pressupostos generals
de l’Estat.
Hi ha qui demana a l’ós de resoldre
tots els problemes de l’economia muntanyenca.
Destinant-hi part del pressupost de conservació de
l’ós a la ramaderia, el programa ÓS
contribueix a resoldre problemes dels quals l’ós
no n’és pas el responsable: manca de
pastors, arranjament de cabanes, pastors elèctrics,
etc.
A França s’han creat més de
100 llocs de treball finançats o cofinançats
(equivalents a 55 llocs de treball a jornada completa),
per la qual cosa el balanç del programa de
l’ós ha estat molt positiu per a l’economia
pirinenca. Si s’aturés aquest programa,
la major part d’aquests llocs de treball se
suprimirien immediatament.
BIODIVERSITAT
El seu argument: L’ós
bru no és una espècie amenaçada
d’extinció en el món. La seva
nombrosa presència dins la serralada posarà en
perill una part de la biodiversitat pirinenca.
La nostra resposta: Si
cada país fes el mateix raonament, tan sols
l’últim es veuria en l’obligació de
conservar una població de cada espècie.
Cada país ha de conservar les espècies
que viuen en el seu territori. En nom dels compromisos
internacionals i de les Directives europees, totes
les administracions tenen l’obligació de
conservar una població viable d’óssos
bruns.
L’ós bru és una part integrant
de l’ecosistema pirinenc del qual no n’altera
cap equilibri. Cosa que no es pot dir de l’home.
DEMOCRÀCIA - CONSENS
El seu argument: Actitud
de menyspreu i irresponsable de les administracions,
tant de la central com de l’autonòmica,
que no escolten la població local.
La nostra resposta: Cap
consulta local ni sondeig fet amb garanties mostra
una oposició a la reintroducció de
l’ós. Ben al contrari, els estudis
d’opinió mostren un ampli
suport local al retorn de l’ós:
77% als Pirineus francesos.
.
A França la recollida de signatures de diverses
associacions a favor de l’ós va aconseguir-ne 150.000,
una gran part de les quals era d’origen pirinenc.
Un sondeig realitzat per la web del Diario de Navarra,
que és el diari més venut a Navarra,
el març del 2006 revela que el 78% afirma
estar a favor que França alliberi óssos
per recuperar-ne l'espècie al Pirineu.
A Itàlia, l’enquesta realitzada per
DOXA l'any 2000, durant la reintroducció de
l'ós als Alps italians, va mostrar que
de 2.000 enquestats el 81% donaven suport a
la reintroducció de l'ós i el
72% afirmaven que estaven interessats a fer una visita
si hi havia óssos a la zona.
No s’havia plantejat cap debat abans
d’abatre Cannelle el 2004, Melba el 1997, Claude
el 1994... La reintroducció de 5 óssos
el 2006 permet tan sols reemplaçar aquests óssos
desapareguts i una part de la descendència
que haurien tingut...
D’altra banda, els opositors han vist desestimades
les seves demandes contra la reintroducció per
part de la més alta jurisdicció francesa:
el Consell d’Estat.
I és quan tots els recursos jurídics
i democràtics han estat rebutjats que alguns
dels opositors francesos a la reintroducció han
esdevingut violents (amenaces, insults, pneumàtics
punxats, oficines i pobles saquejats, materials i
documents robats o deteriorats...).
SALUT PÚBLICA
El seu argument: Risc sanitari
i precipitació: risc de transmissió per
part dels óssos del virus H5N1.
La nostra resposta: Com
es pot titllar de “precipitació” en
la gestió d’una operació que
va començar fa deu anys. L’estudi sanitari
realitzat en aquella època, confirmat per
l’absència de problemes sobre el terreny
en aquests 10 anys, s’ha actualitzat el desembre
del 2005 i dictamina una altra vegada l’absència
de risc. Pel que fa a la grip aviar (virus H5N1),
per definició afecta els ocells. No hi ha
cap indici o informació que demostri el més
mínim risc de cap virus.
Els protocols sanitaris que s’apliquen quan
es captura un ós eslovè són
molt estrictes. Es realitza una exploració exhaustiva
que inclou una anàlisi de sang, i una desparasitació.
Davant de qualsevol dubte sobre la salut d’un ós,
aquest no es trasllada al Pirineu.
ELS ÓSSOS ESLOVENS
El seu argument: Els óssos
eslovens són més grans, més
depredadors i més prolífics que els óssos
pirinencs.
La nostra resposta: Els óssos
eslovens i el pirinencs són exactament
de la mateixa espècie i del mateix llinatge. Són
idèntics en tot: talla, alimentació,
reproducció, actitud davant l’home...
Fins al 1980, les femelles dels Pirineus parien
sovint 2 cadells, excepcionalment 3 com a Eslovènia.
L’ós pirinenc més gran de qui
es té notícia pesava uns 350 kg (el
famós Dominique, mort per Jean Loustau a la
Vall d’Ossau el 1848). Pyros, el gran mascle
alliberat als Pirineus el 1997, pesava 235 Kg.
Pel que fa als atacs, els óssos reintroduïts
causen la mort d’1,6 ovelles de mitjana per
atac, exactament com els óssos pirinencs.
Per tant, no hi ha cap diferència
notable entre un ós d’origen eslovè i
un ós d’origen pirinenc. De fet fa
pocs segles era una mateixa població que
es va anar fragmentant.
HISTÒRIA, CULTURA I PATRIMONI
El seu argument: Els
nostres avantpassats van desfer-se de l’ós.
No ho van fer pas perquè el reintroduíssim
avui.
La nostra resposta: En
primer lloc cal que quedi clar que l’ós
no ha desaparegut del Pirineu. Encara que sigui en
un nombre testimonial, l’ós hi ha estat
sempre present.
La situació dels nostres avantpassats era
molt diferent a l’actual, i la pèrdua
d’un cap de bestiar podia resultar ser un desastre
per a una família. Avui en dia això no és
així i les pèrdues provocades per l’ós
són compensades, a diferència de les
baixes causades per altres raons (atacs de gossos
salvatges, fenòmens naturals...), que a banda
de ser molt més nombroses no tenen cap compensació.
És incomprensible permetre la desaparició d’una
espècie en una època que disposem dels
mitjans tècnics i econòmics per cohabitar-hi.
Actualment la Unió Europea promou activament
la conservació de la biodiversitat a tot el
món (Conveni CITES). Per coherència
hem de preservar els nostres ecosistemes i la fauna
i flora que hi habita.
LA RAMADERIA I LA PRESÈNCIA
DE L’ÓS SÓN INCOMPATIBLES
El seu argument: La
ramaderia està en una situació crítica
i l’ós acabarà de rematar-la.. Ós
i ramaderia són incompatibles.
La nostra resposta: L’home
i l’ós han conviscut sempre al Pirineu.
Fóra inacceptable que permetéssim la
desaparició de l’ós bru del Pirineu,
ara que disposem dels mitjans tècnics i econòmics
per poder viure plegats en harmonia.
Un estudi recent mostra l’eficàcia
de les mesures de protecció finançades
pel programa ós. Els gossos que protegeixen
els ramats i els pastors elèctrics salven
moltes més ovelles que no pas en maten els óssos.
Les baixes provocades per l’ós són
molt inferiors a les que es produeixen de manera
natural en el bestiar. La mitjana de baixes causades
pels óssos entre els anys 1996 i 2005 a Catalunya
són de 25 per any. Les baixes causades per
altres causes (gossos salvatges, llamps, malalties,
fred, etc.) són molt més elevades,
de fet es calcula que suposen la mortalitat d’entre
el 3 i el 4% del total del bestiar.
La presència de l’ós ha de ser
una oportunitat per ajudar a la ramaderia. Per exemple
seria molt rellevant recuperar l’ofici de pastor
que està en vies desaparició.
La precària situació de la ramaderia
no s’ha degut a l’ós bru, sinó a
raons cojunturals:
- per una banda a una política agro-ramadera
molt desfavorable per a les explotacions extensives.
- i per altra perquè la societat pirinenca
ha abandonat l’activitat primària
en benefici del sector terciari, bàsicament
pel turisme.
