Continguts de la secci

s bru al mn i Europa

La situació de l'ós bru al món i a Europa

Distribuci de l's bru al mn
Llista vermella d'espcies en perill d'extinci. UICN
L's bru al mn

La població mundial d'ós bru s'estima en 200.000 exemplars. Les poblacions més nombroses estan a Rússia amb 120.000 ex., EEUU amb 32.200 ex. (dels quals 31.000 ex. Corresponen a Alaska), i Canadà 25.000 ex.

Altres poblacions importants són Xina 7.000 ex. i Japó (Hokkaido) 2.000 ex.

Distribuci de l's bru al sud d'Europa - 2009
DEPANA
L's bru a Europa

A Europa (excloent Rússia) es calcula una població d'aproximadament 14.000 exemplars.

Al sud d'Europa l'ós bru es troba en perill d'extinció ja que les poblacions són petites (veure mapa): Grècia 200 ex., Cantàbric 200 ex., Abruzzo 50 / 60 ex., Trentino 50 ex. i Pirineu 25 ex.”

 

Distribuci a Europa - 2007

En canvi a l'Europa oriental existeixen importants poblacions d'óssos i es gestiona la seva caça: Balcans 2.500 exemplars (inclou Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia i Albània), Romania (6.000 ex.), Eslovàquia (850 ex.) Bulgària (750 ex.), Rússia Europea (37.000 ex.), Polònia (80 ex), etc.

Comparaci de la distribuci actual i histria de l's bru a Europa

A Europa s'han realitzat 3 processos de reintroducció d'óssos, a Àustria (anys 1989 al 1993), al Pirineu (anys 1996, 1997 i 2006) i al Trentino italià (anys 1999 al 2002). Totes aquestes reintroduccions s'han realitzat amb exemplars de la població eslovena, estimada en uns 500 exemplars.

També al nord d'Europa hi ha bones poblacions: Suècia (1.200 ex.), Noruega (200 ex.) i Finlàndia (1.000 ex.).

Les dues poblacions al Cantbric
Experincies europees

L'ós bru cantàbric

La població de l'ós cantàbric va quedar fragmentada des de la primera meitat del segle XX, en dues poblacions genèticament incomunicades, denominades oriental i occidental. La primera ocupa una superfície d'aproximadament uns 2.500 km2, que s'estenen per les muntanyes del nord-est lleonès, nord de Palència i les muntanyes càntabres limítrofes, així com per un petit sector asturià en els consells de Caso i Ponga. Es calcula que en aquest nucli sobreviuen actualment uns 25-30 exemplars.

Distribuci dels ssos bruns del Cantbric

La població occidental, que es distribueix per uns 2.600 km2, és la més important, ja que inclou la major part de la població cantàbrica d'óssos, amb un cens que actualment es considera entorn dels 180 exemplars. Aquesta població s'estén parcialment per les muntanyes de l'Alt Sil lleonès i ocasionalment també per les muntanyes contigües de Lugo, encara que és a Astúries on ocupa major superfície. A Lleó, els óssos es localitzen principalment en els municipis de Villablino, Palacios i Páramo del Sil, mentre que a Lugo solen ser vistos en els municipis de Cervantes i Navia de Suarna. Els consells asturians on habiten preferentment són Cangas del Narcea, Degaña, Somiedo i Belmonte de Miranda, que és on es comptabilitza el major nombre de reproduccions cada any, encara que també es localitzen exemplars en els consells de Proaza, Allande, Ibias, Tineo, Sales, Yernes i Tameza, Quirós, Teverga, Lena, Grau i Sant Adriano.

Les principals zones reproductores es troben al Parc Natural de Somiedo  i a la zona del Alto Sil i Cangas del Narcea, a la frontera entre Astúries i Lleó.

Més informació a la Fundación Oso Pardo i a FAPAS.

Localtizaci dels ssos a Grcia

L’ós bru a Grècia

La població ursina de Grècia està formada per 2 nuclis:

- Per una banda al massís del Pindus, que constitueix l'extrem Sud dels Alps Dinàrics, Serralada que té el límit nord a Eslovènia. Els óssos presents en aquesta cadena muntanyosa representen la població ursina dinàrica, la més meridional d'Europa. Aquesta població ocupa una àrea de 6.200 km2

- L’altre nucli de població ursí es localitza cap al nord-est sobre el massís dels Rhodopes que és a cavall entre Grècia i Bulgària. Aquesta població ocupa una àrea de 2.400 km2

En total, la població d'ós és considerada avui és d’uns 200 individus per al conjunt dels dos nuclis.

Amenaça per l’hàbitat de l’ós
En el marc del desenvolupament dels intercanvis comercials internacionals al si de la Unió Europea, i de l'obertura d'un canal de comunicació entre la costa oest de Grècia i Turquia, es pretén construir l'autopista «Egnatia» (680 quilòmetres). Per tal de desembocar al Mediterrani, aquesta autopista ha de travessar les muntanyes del Pindus hàbitat de l'ós i del llop.

L’associació naturalista grega Callisto, que treballa per la preservació dels grans carnívors, ha denunciat aquesta infrastructura a la justícia per obligar l'estat i el constructor a prendre mesures específiques per tal de preservar les poblacions d'ós i de llops presents al massís.

D’aquesta manera, per a un tram de l'autopista de 34 quilòmetres on es preveien inicialment 3,2 km de túnels i 1,3 km de ponts, el projecte ha passat a 11,1 km de túnels, 3,7 km de ponts, més la construcció de 2 «ponts verds» amplis de 50 metres així com de 9 passatges subterranis per a la fauna salvatge de 3 m d'alçària per 10 m d'ample.

Més informació de Grècia:

http://www.callisto.gr/en/arkouda.php

http://www.arcturos.gr/en/carnivores/A.asp

Situaci de la provncia del Trentino

L'ós bru al Trentino (Alps Italians)

Distribuci dels ssos a la provncia del Trentino

Els óssos viuen principalment al voltant de la Serralada Brenta, dins del Parc natural d'Adamello Brenta, i al massís Paganella-Gazza-Fausior i àrees veïnes. També hi ha hagut dades i observacions aïllades a través de tot el Trentino occidental, això confirma la gran adaptabilitat de l'espècie. La porció oriental dels Alps italians ha estat últimament colonitzada per individus aïllats que provenen d'Àustria i Eslovènia. També cal destacar que aquesta població ursina ha irradiat exemplars que han arribat a Suïssa, Àustria i Alemanya.


La població actual és d'uns 50 exemplars.

 

 

Logotip del Parco Amadello Brenta

La reintroducció de l'ós ha tingut un impacte molt positiu per la zona, ja que el nombre de visitants s'ha incrementat un 60% (vegeu estudi Ecoturístic de l'ós bru realitzat per DEPANA)

Per més informació consulteu l'informe realitzat al gener del 2008 de la província autònoma de Trento en el que fa una anàlisis de tot el procés que s'ha desenvolupat a la zona. Rapporto Orso 2007.

Evoluci dels ssos al Trentino

Evolució de la població ursina al Trentino

 

Alliberament de l's Masun
Parco Amadello Brenta

Reintroducció de 10 exemplars d'ós bru: 1999-2002

La història dels óssos bruns dels Alps italians és molt similar a la dels óssos del Pirineu. La persecució directa que ha patit per part de l'home en els darrers segles ha portat la població al límit de la desaparició. Tot i això a la part nord dels Dolomitas del Brenta s'ha mantingut una petita població d'ós bru de només 2 o 3 individus.

Amb l'objectiu de reforçar aquesta població es va iniciar al 1996 el projecte Life Ursus dins del qual es preveia l'alliberament de 9 exemplars des de 1999 al 2002 al Parc Natural d'Adamello Brenta. L'objectiu d'aquest reforçament era aconseguir una població capaç de reproduir-se i mantenir-se.Com va succeir al Pirineu es van triar els óssos eslovens ja que eren genèticament quasi iguals que la població autòctona. Els exemplars reintroduïts provenen de les reserves de caça de Medved-Kocevje i Jelen-Sneznik i són restats de la quota d'óssos que es cacen. Per tant es pot dir que se'ls hi salva la vida.

Alliberament de l'ssa Jurka
Parco Adamello Brenta

Els animals alliberats han estat:
- Al 1.999: Masun (mascle de 3 anys) i Kirka (femella de 3 anys).
- Al 2.000: Daniza (femella de 5 anys), Joze (mascle de 6 anys) i Irma (femella de 6 anys)
- Al 2001: Jurka (femella de 4 anys) i Vida (femella de 3 anys).
- Al 2002: Gasper (mascle de 3 anys), Brenta (femella de 3 anys) i Maja (femella de 5 anys).

El total es van alliberar 3 mascles i 7 femelles. En principi havien de ser 6 femelles però la desena va ser per compensar la mort de Irma víctima d'una allau de neu al 2001. El lloc triat per l'alliberament va ser la Vall de Tovel.

Els plantígrads s'han adaptat bé al seu nou hàbitat i gaudeixen de bona salut. Hi ha hagut un fet curiós protagonitzat per la femella Vida a l'abandonar la zona i anar-se'n cap a Àustria on hi ha dos petits nuclis ursins d'una desena d'exemplars cadascuna.

A l'hivern del 2002 van néixer dos cadells de Kirka i Joze. Al 2003 van néixer dos cadells més de la femella Maja tot i que poc després un d'ells va morir per un atac d'una àliga daurada. El 2004 ha estat un any molt bo ja que l'óssa Jurka ha tingut dos cadells i l'óssa Daniza n'ha tingut tres. La població actual s'estima en uns 17 exemplars.

S'han recollit pèls dels animals per analitzar-los amb l'objectiu de determinar quins contactes hi ha hagut entre la escassíssima població autòctona i la població reintroduïda.

Aquesta reintroducció ha tingut elements molt positius com per exemple que un 80% dels habitants d'aquesta zona ha recolzat el projecte. A més s'ha dedicat una part important del pressupost en campanyes d'informació i sensibilització.


Si voleu més informació podeu consultar la pàgina web del Parco Adamello Trenta i també al web de l'ós de la província

Localitzaci de la provncia de l'Abruzzo
L's bru dels Abruzzo - Itlia

 

 

Imatge del Parc de l'Abruzzo

La població d'ós bru del Apenins centrals és d'entre 50 i 60 exemplars. Bàsicament habiten al Parc nacional d'Abruzzo, Lazio e Molise i les zones properes del Monti della Majella, Monte Velino, Monte Sirente, Gran Sasso i Monti de la Laga. Aquesta zona es troba a aproximadament 150 quilòmetres a l'est de Roma.

Localitzaci del parc de l'Abruzzo

L'anomenat "orso bruno marsicano" constitueix un extraordinari símbol dels ecosistemes dels Apenins centrals. Concretament és el símbol i logotip del Parc Nacional dels Abruzzo. Aquest parc es va crear al 1923 i després de diverses ampliacions, la superfície actual protegida del parc inclou 44.000 hectàrees més unes 60.000 de zona perifèrica de protecció. Aquest espai protegit ha tingut un impacte econòmic molt positiu ja que cada any rep més de 2.000.000 de visitants. Al parc també hi habiten altres grans carnívors com el llop (aprox. 40-50 exemplars) i el linx.

Mapa del Parco Nazionalle Abruzzo

Bones i males notícies
Durant el 2007 i 2008 s‘han trobat fins a 8 óssos i 2 llops morts. La majoria amb signes d'enverinament.
La bona notícia és que el 2008 s'han detectat 6 ósses amb cadells, 4 ósses amb 2 cadells i 2 amb només un cadell.

Més informació al web del Parco Nazionalle Abruzzo i al web d'Orso Bruno Marsicano


Documentaci annexa
  Rapporto orso 2012 (pdf , 6497Kb)

Defensem la natura

Acci ambiental
Acci ambiental
Litoral i medi mar
Litoral i medi mar
Pirineu
Pirineu
L'mbit de la protecci i defensa dels animal
L'mbit de la protecci i defensa dels animal
Natura i Ciutadania
Natura i Ciutadania
Butllet electrnic
Vols rebre els titulars i l'agenda a la teva bstia de correu? Apunta-t'hi!



Fes un donatiu


Logotip de Depana