10 qüestions clau sobre l’ós del Pirineu:
1-Per què es reintrodueix l’ós al Pirineu?
La persecució que ha patit l’ós bru per part de l’home l’ha portat al límit de l’extinció.
Actualment només sobreviurien 2 óssos de la població originària. Per tant, la reintroducció era necessària per evitar-ne la desaparició definitiva. La va realitzar l’estat Francès a petició de nombrosos municipis i entitats del Pirineu francès dins d’un projecte europeu conjunt amb la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol. Totes aquestes institucions recolzen activament la conservació de l’ós bru del Pirineu.
L’ós està inclòs en la màxima categoria de protecció de la legislació de la Unió Europea. La llei obliga a totes les administracions a treballar per a la seva conservació.
Les enquestes demostren que la conservació de l’ós te un gran suport popular: el 80% a Catalunya i el 76% a França.
És probable que calgui la reintroducció de més exemplars en els propers anys. Aquest alliberament ha de tenir el suport de la població local, tal com ha succeït als Alps italians (Trentino- Alto Adige), on s’han alliberat en els darrers anys 10 exemplars d’ós bru eslovens per reforçar una població ursina que no ultrapassava els 2 o 3 exemplars.
2- Per què es reintrodueixen óssos d’Eslovènia?
Estudis científics demostren que és la mateixa espècie i subespècie que la pirinenca (Ursus arctos arctos). Les característiques físiques i biològiques (alimentació, reproducció, hibernació i utilització de l’hàbitat, etc.) són les mateixes. Els exemplars reintroduïts es resten de les quotes de caça d’Eslovènia, on viuen més de 500 óssos. La població cantàbrica és massa feble per ser la població donant d’óssos. Actualment hi viuen 150 exemplars dividits en 2 nuclis.
3-S’han adaptat bé al Pirineu els exemplars reintroduïts?
L’adaptació biològica ha estat excel•lent. Això ha quedat demostrat per les nombroses reproduccions verificades dels exemplars reintroduïts i de les seves cries. Cal recordar que les femelles només es reprodueixen si estan ben alimentades i amb bona salut.
Els óssos reintroduïts han utilitzat per viure les mateixes àrees que havien fet servir els óssos en temps històrics recents. Al Pirineu català, les zones més freqüentades han estat la Val d’Aran, el nord del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça. Alguns exemplars s’han expandit cap al Pirineu oriental (Alta Cerdanya-Capcir) i cap al Pirineu occidental (Bearn-Roncal-Valle de Hecho) on han connectat i s’han reproduït amb la població relicta d’ós bru pirinenc originari. Això ha demostrat interconnexió entre els tres nuclis (oriental, central i occidental) que es donava als anys 70 i 80. A més evidencia el bon estat de conservació del Pirineu, cosa que permetria acollir una població d’ós bru viable a llarg termini.
La presència de l’ós en un bosc és la màxima expressió de la seva qualitat ja que aquesta espècie actua com a termòmetre ambiental (bioindicador) de la zona on habita.
L’assignatura pendent està el camp social local, on s’ha de millorar la percepció que té una part de la població que viu al Pirineu envers l’ós.
4- Pot conviure l’ós amb l’home?
SI. Zones ursines properes amb les mateixes característiques que el Pirineu (densitat de població, turisme, caça, ramaderia, etc.) així ho demostren. Aquest és el cas de la Serralada Cantàbrica, de Grècia i de les dues poblacions italianes: Trentino i Abruzzo.
5- Què passa amb les ovelles que menja l’ós?
La mitja anual de baixes dels darrers 14 anys a la ramaderia provocades per l’ós a tot Catalunya és de 20 baixes. Com a espècie protegida les administracions tenen el deure de compensar els danys causats pels óssos. Les administracions també treballen per minimitzar els danys, agrupant ramats i contractant pastors. Gràcies a aquestes mesures en els darrers anys les baixes han estat inferiors a 10.
6- És compatible la caça amb la presència de l’ós?
SI. Només cal tenir unes precaucions bàsiques com són:
- canviar la batuda de lloc si es detecten diversos óssos
- no caçar prop de les osseres
- en les batudes de senglar, assegurar-se que és un senglar i no un ós abans de disparar
7- Pot ser l’ós un atractiu turístic?
SI. Això succeeix a totes les poblacions d’ós d’Europa i Amèrica. Per la seva proximitat les poblacions d’ós cantàbriques i italianes són un exemple pel Pirineu. En aquest llocs l’ós és un animal estimat i ha fet augmentar el nombre de turistes significativament (Veure l’apartat “Ecoturisme i ós bru”).
8- Què menja l’ós?
Els 75% de la seva dieta és vegetariana: herbes, fruits (nabiu, gerds, pomes, prunes) i fruits de tardor (castanyes, aglans i fages). La part carnívora la formen insectes, sobretot formigues, carronyes d’animals salvatges i ocasionalment bestiar domèstic.
9- Quants óssos caben al Pirineu?
No hi ha estudis concloents sobre aquesta qüestió, però cal tenir present que l’ós necessita grans extensions per viure i per tant les seves densitats sempre seran baixes. La pròpia espècie es limita, és a dir, si les femelles no estan ben alimentades no tenen descendència.
10- Què fer quan ens trobem un ós?
L’os bru és una espècie extremadament tímida que fuig de l’home quan l’intueix. A més té un comportament bàsicament nocturn, fet que fa quasi impossible trobar-lo. De tota manera hi ha uns consells a tenir en compte en cas d’una improbable trobada amb el plantígrad.
El més important que cal tenir clar és que l’ós s‘espantarà més que nosaltres, i per tant l’única cosa que voldrà serà fugir cap a un lloc més tranquil. En aquest sentit els experts recomanen deixar-lo marxar sense espantar-lo.
En cas de trobar-nos un ós a curta distància, els consell són:
-Deixar que l’ós ens identifiqui manifestant la nostra presència a una distància suficient.
-No tallar-li el pas, ni bloquejar les possibles vies de fugida.
-Allunyar-nos a poc a poc sense cridar, ni fer moviments bruscos.
-No interposar-nos entre una femella i les seves cries
Fonts de la Fundación Oso Pardo que col•labora en la gestió dels més de 150 óssos de la Serralada Cantàbrica confirmen que mai hi ha hagut cap informació d’una persona morta per un ós. En la mateixa línia l’escriptor Eugeni Casanova autor “L’ós del Pirineu: crònica d’una extinció” afirma que en els darrers 200 anys no s’ha produït cap encontre fatal.
NOVETAT - Actualitzat juny 2010
Per tal de donar a conèixer el seu punt de vista, els detractors de l'ós no dubten pas a utilitzar els arguments més alarmistes, negant sovint la realitat i tots els estudis realitzats.
Aquestes són les nostres respostes als seus arguments, punt per punt.
SEGURETAT
El seu argument: Risc d'accidents mortals i de la seguretat dels usuaris de la muntanya (professionals, habitants, estiuejants).
La nostra resposta: L'ós bru és una espècie pacífica i recelosa de l'home. Al Pirineu no es coneix cap cas de persona morta per un ós.
En els 14 anys que fa que l'ós ha estat reintroduït als Pirineus Centrals, no hi ha hagut tampoc cap incident greu. Durant aquesta temps els óssos han fugit davant de la presència humana. L’únic accident va ser la topada d'un caçador de Les (Val d'Aran) amb l'óssa Hvala el 23 d'octubre de l’any 2008. En aquest cas, tots els experts van concloure que l'óssa es va sentir amenaçada pels crits del caçador, i per aquesta raó, va ferir lleument el caçador mentre fugia. Tampoc els óssos autòctons pirinencs, encara avui presents, han mostrat cap tipus d’agressivitat envers l’home.
A la Serralada Cantàbrica on viuen més de 150 óssos autòctons no es coneix cap cas al llarg de la història d'una persona morta per un ós.
Sempre hi ha la possibilitat de trobar un ós a la muntanya, tot i que les probabilitats són ínfimes. En la immensa majoria dels casos, l'ós fugirà fins i tot abans que ens n'hàgim pogut adonar, a no ser que hagi estat sorprès a curta distància. En aquest cas, les regles de comportament en presència d'un ós són les mateixes que davant d’un senglar o qualsevol altre animal salvatge: mantenir la calma i abandonar la zona deixant-li una escapatòria a l'animal.
COSTOS I FINANÇAMENT
El seu argument: Malbaratament de fons públics, cost exorbitant de la introducció i seguiment dels óssos, així com de la protecció dels ramats i la indemnització dels danys.
La nostra resposta: El programa Ós a França, on s'inverteix molt més que a Espanya, equival anualment al cost de tres rotondes en una carretera nacional, és a dir, una quantitat ínfima dels pressupostos generals de l'Estat.
Hi ha qui demana a l'ós de resoldre tots els problemes de l'economia muntanyenca. Destinant-hi part del pressupost de conservació de l'ós a la ramaderia, el programa ÓS contribueix a resoldre problemes dels quals l'ós no n'és pas el responsable: manca de pastors, arranjament de cabanes, pastors elèctrics, etc.
A França s'han creat més de 100 llocs de treball finançats o cofinançats (equivalents a 55 llocs de treball a jornada completa), per la qual cosa el balanç del programa de l'ós ha estat molt positiu per a l'economia pirinenca. Si s'aturés aquest programa, la major part d'aquests llocs de treball se suprimirien immediatament.
També a Catalunya la presència de l’ós ha suposat la creació de llocs de treball, bàsicament de guardes i pastors.
BIODIVERSITAT
El seu argument: L'ós bru no és una espècie amenaçada d'extinció en el món. La seva nombrosa presència dins la serralada posarà en perill una part de la biodiversitat pirinenca.
La nostra resposta: Si cada país fes el mateix raonament, tan sols l'últim es veuria en l'obligació de conservar una població de cada espècie. Cada país ha de conservar les espècies que viuen en el seu territori. En nom dels compromisos internacionals i de les Directives europees, totes les administracions tenen l'obligació de conservar una població viable d'óssos bruns.
L'ós bru és una part integrant de l'ecosistema pirinenc del qual no n'altera cap equilibri. Cosa que no es pot dir de l'home.
DEMOCRÀCIA - CONSENS
El seu argument: Actitud de menyspreu i irresponsable de les administracions, tant de la central com de l'autonòmica, que no escolten la població local.
La nostra resposta: Cap consulta local ni sondeig fet amb garanties mostra una oposició a la reintroducció de l'ós. Ben al contrari, els estudis d'opinió mostren un ampli suport local al retorn de l'ós: 77% als Pirineus francesos..
A França la recollida de signatures de diverses associacions a favor de l'ós va aconseguir-ne 150.000, una gran part de les quals era d'origen pirinenc.
Un sondeig realitzat per la web del Diario de Navarra, que és el diari més venut a Navarra, el març del 2006 revela que el 78% afirma estar a favor que França alliberi óssos per recuperar-ne l'espècie al Pirineu.
A Itàlia, l'enquesta realitzada per DOXA l'any 2000, durant la reintroducció de l'ós als Alps italians, va mostrar que de 2.000 enquestats el 81% donaven suport a la reintroducció de l'ós i el 72% afirmaven que estaven interessats a fer una visita si hi havia óssos a la zona.
No s'havia plantejat cap debat abans d'abatre Cannelle el 2004, Melba el 1997, Claude el 1994... La reintroducció de 5 óssos el 2006 permet tan sols reemplaçar aquests óssos desapareguts i una part de la descendència que haurien tingut...
A Catalunya les enquestes dels principals mitjans de comunicació (La Vanguardia, El Periodico, Avui, Diari Segre, TV3, Ràdio Rac1, etc) van mostrar un suport a la conservació de l’ós del 80% al novembre del 2008.
SALUT PÚBLICA
El seu argument: Risc sanitari i precipitació: risc de transmissió per part dels óssos del virus H5N1.
La nostra resposta: Com es pot titllar de "precipitació" en la gestió d'una operació que va començar l'any 1995. L'estudi sanitari realitzat en aquella època, confirmat per l'absència de problemes sobre el terreny en aquests 14 anys, s'ha actualitzat el desembre del 2005 i dictamina una altra vegada l'absència de risc. Pel que fa a la grip aviar (virus H5N1), per definició afecta els ocells. No hi ha cap indici o informació que demostri el més mínim risc de cap virus.
Els protocols sanitaris que s'apliquen quan es captura un ós eslovè són molt estrictes. Es realitza una exploració exhaustiva que inclou una anàlisi de sang, i una desparasitació. Davant de qualsevol dubte sobre la salut d'un ós, aquest no es trasllada al Pirineu
ELS ÓSSOS ESLOVENS
El seu argument: Els óssos eslovens són més grans, més depredadors i més prolífics que els óssos pirinencs.
La nostra resposta: Els óssos eslovens i el pirinencs són exactament de la mateixa espècie i del mateix llinatge. Són idèntics en tot: talla, alimentació, reproducció, actitud davant l'home...
Fins al 1980, les femelles dels Pirineus parien sovint 2 cadells, excepcionalment 3 com a Eslovènia.
L'ós pirinenc més gran de qui es té notícia pesava uns 350 kg (el famós Dominique, mort per Jean Loustau a la Vall d'Ossau el 1848). Pyros, el gran mascle alliberat als Pirineus el 1997, pesava 235 Kg.
Pel que fa als atacs, els óssos reintroduïts causen la mort d'1,6 ovelles de mitjana per atac, exactament com els óssos pirinencs.
Per tant, no hi ha cap diferència notable entre un ós d'origen eslovè i un ós d'origen pirinenc. De fet fa pocs segles era una mateixa població que es va anar fragmentant.
HISTÒRIA, CULTURA I PATRIMONI
El seu argument: Els nostres avantpassats van desfer-se de l'ós. No ho van fer pas perquè el reintroduíssim avui.
La nostra resposta: En primer lloc cal que quedi clar que l'ós no ha desaparegut del Pirineu. Encara que sigui en un nombre testimonial, l'ós hi ha estat sempre present.
La situació dels nostres avantpassats era molt diferent a l'actual, i la pèrdua d'un cap de bestiar podia resultar ser un desastre per a una família. Avui en dia això no és així i les pèrdues provocades per l'ós són compensades, a diferència de les baixes causades per altres raons (atacs de gossos salvatges, fenòmens naturals...), que a banda de ser molt més nombroses no tenen cap compensació.
És incomprensible permetre la desaparició d'una espècie en una època que disposem dels mitjans tècnics i econòmics per cohabitar-hi.
Actualment, la Unió Europea promou activament la conservació de la biodiversitat a tot el món (Conveni CITES). Per coherència hem de preservar els nostres ecosistemes i la fauna i flora que hi habita.
LA RAMADERIA I LA PRESÈNCIA DE L'ÓS SÓN INCOMPATIBLES
El seu argument: La ramaderia està en una situació crítica i l'ós acabarà de rematar-la.. Ós i ramaderia són incompatibles.
La nostra resposta: L'home i l'ós han conviscut sempre al Pirineu. Fóra inacceptable que permetéssim la desaparició de l'ós bru del Pirineu, ara que disposem dels mitjans tècnics i econòmics per poder viure plegats en harmonia.
Un estudi recent mostra l'eficàcia de les mesures de protecció finançades pel programa ós. Els gossos que protegeixen els ramats i els pastors elèctrics salven moltes més ovelles que no pas en maten els óssos.
Les baixes provocades per l'ós són molt inferiors a les que es produeixen de manera natural en el bestiar. La mitjana de baixes causades pels óssos entre els anys 1996 i 2005 a Catalunya són de 25 per any. A partir de llavors amb l’agrupament de ramats i la contractació de pastors, les baixes anuals són inferiors a 10 caps de bestiar a tot Catalunya.
Les baixes causades per altres causes (gossos salvatges, llamps, malalties, fred, etc.) són molt més elevades, de fet es calcula que suposen la mortalitat d'entre el 3 i el 4% del total del bestiar.
La presència de l'ós ha de ser una oportunitat per ajudar a la ramaderia. Per exemple seria molt rellevant recuperar l'ofici de pastor que està en vies desaparició.
La precària situació de la ramaderia no s'ha degut a l'ós bru, sinó a raons cojunturals:
