Continguts de la secci

Fitxa bsica
Dades bsiques sobre l's bru del Pirineu

Nom científic,
castellà, aranès:

Ursus arctos, oso pardo, ós ròi o pèdescauç

Mides:

Longitud: 150-200 cm.

Pes:

Mascles de 80 a 240 kg. i femelles de 65 a 170 kg.

Sentits:

Oïda i olfacte molt desenvolupats, vista deficient.

Color:

Variable: crema, marró o quasi negre.

Alimentació:

Omnívor (75-80% vegetals)

Ossa alletant a dues cries

Hivernació:

Aquest període d’inactivitat dels óssos comença entre novembre i desembre, i acaba entre febrer i abril, depenent de les condicions climàtiques. Es realitza en cavitats amagades i de difícil accés anomenades osseres. En la etapa prèvia a la hivernació acumula greixos en determinades parts del seu cos.

Reproducció:

La maduresa sexual la tenen enter els 3 i els 5 anys. El zel és entre maig i juny. Els cadells (de 1 a 3) neixen al desembre o gener a l’ossera i pesen uns 350 grams. La mare estarà amb ells fins als 18 mesos.

Amenaces:

El furtivisme i la destrucció de l’hàbitat són les seves principals amenaces.

Característiques particulars:

- És un plantígrad, és a dir camina sobre la planta dels peus

- És un animal que pot viure fins els 25 o 30 anys

- És un animal molt intel·ligent

- Te una gran capacitat per adaptar-se als recursos del seu entorn

L’ós bru del Pirineu és un animal extremadament tímid i solitari que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn fan que sigui molt difícil de veure.

El que sí que podem trobar a la muntanya són els seus rastres. Aquests són:

Les petjades:  

Les petjades les podem trobar a qualsevol lloc des del fons de vall fins a les altes muntanyes. Les seves àrees preferides són els boscos d’avets, faigs i roures, en una alçada entre 800 i 1.800 metres.

Excrements: 

Els excrements d’ós son bastant grans i varien al llarg de l’any en funció de la seva alimentació. A la primavera menja herbes tendres, a l’estiu fruits com gerds, mores i nabius, i a la tardor tubercles, fages, glans i castanyes. També s’alimenta d’insectes, carronyes i ocasionalment pot alimentar-se de bestiar domèstic.

Esgarrapades:

Un altre rastre són les esgarrapades i mossegades que els que els óssos fan als arbres. Aquest és un signe de comunicació amb els altres óssos.


Documentaci annexa

Enllaos
Icona enllat Parco Adamello Brenta - Itlia
Podeu trobar informació sobre la reintroducció duta a terme entre 1999 i 2002 als Alps italians.
Icona enllat Pays de l'ours
Podeu trobar informació en francès sobre els óssos al Pirineu central.
Icona enllat Fundacin Oso Pardo
És la pàgina web d’aquesta fundació que està fent una excel·lent feina per conservar l’ós bru a la Serralada Cantàbrica.
Icona enllat Ferus
Hi ha informació sobre l’ós, el llop i el linx a França.
Icona enllat Parco Nazionale Abruzzo
En aquestes dues webs podeu trobar informació sobre el Parc Nacional dels Abruzzos que te una població d’óssos propera al centenar.
Icona enllat Fauna Iberica
Podeu trobar informació de la majoria d’espècies que viuen a la península Ibèrica, entre elles l’ós bru.
Icona enllat Fiep
És una asociació ecopastoral francesa que defensa la cohabitació entre l'ós bru del Pirineu i la ramaderia. Està en francès.
Icona enllat FAPAS
És la web del "Fondo Asturiano para la Protección de los Animales Salvajes". Defensa la biodiversitat d'Astúries dins de la quan l'ós bru és una peça clau.
Icona enllat Orso provincia - Trentino - Itlia
Trobareu molta informació actualitzada dels óssos del Trentino amb fotos i vídeos.

Defensem la natura

Acci ambiental
Acci ambiental
Litoral i medi mar
Litoral i medi mar
Pirineu
Pirineu
L'mbit de la protecci i defensa dels animal
L'mbit de la protecci i defensa dels animal
Natura i Ciutadania
Natura i Ciutadania
Butllet electrnic
Vols rebre els titulars i l'agenda a la teva bstia de correu? Apunta-t'hi!



Fes un donatiu


Logotip de Depana