Des de finals del segle XIX es té constància d’una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al Pliocè superior (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys). Aquest període geològic està caracteritzat per pertànyer a un clima més cálid que l’actual, per l’aparició dels primers homínids a l’Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d’altres fenòmens importants.
Els jaciments pliocènics estan distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, en podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l’Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l’evolució del nostre territori i contribueixen a l’estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el Pliocè era més càlid que l’actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant una mena de ria que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea.
Els jaciments del pliocè marí del Baix Llobregat han estat estudiats des de finals del segle XIX. S’han donat a conèixer més d’un mil.ler d’espècies als jaciments pliocènics, entre mol.luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la Riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anélids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), nanoplacton, braquiòpodes, peixos, cefalópodes, ostràcodes, briozous i vegetals.
En les últimes dècades, aquests jaciments han patit una greu devastació per part de les indústries extractives dàrids i el creixement urbanístic, quedant-ne actualment un percentatge molt petit que malauradament està en perill de desaparèixer si no s’hi posa cap solució.
El jaciment de la pedrera Anna està situat al marge dret del riu Llobregat, concretament al Pla de Sant Joan i delimitat entre les poblacions de la Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i Pallejà. Es tracta d’una cantera a cel obert, situada a les faldes del Massís de l’Ordal i a uns 500 metres de la fàbrica de Ciments Molins.
L’aflorament està constituït quasi en totalitat per les argiles i margues gris-grogues del Pliocè superior (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys). Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del Triàssic. Els sediments marins s’aguanten sobre terrenys d’edat triàssica, a excepció d’un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al Pliocè. El sostre és Quaternari d’origen al.luvial (llims, argiles i bretxes).
El jaciment està situat a la població de Molins de Rei, concretament al barri de l’Angel, i delimitat pels carrers Pep Ventura, del Llobregat i de la Mancomunitat. Aquest jaciment ha rebut diversos noms al llarg de la història, com per exemple Terral del Juventeny, la Riera Bonet, el Torrent de la Mariona o el jaciment del Tarc. La zona està caracteritzada per uns terrenys argilosos de color gris i groguenc, amb escassa vegetació, que es prolonguen des de dalt del turò per on passa la Riera Benet, fins al carrer de la Mancomunitat (paral.lel a la via de tren). Les argiles grises proporcionen nombroses restes fòssils, principalment mol.luscs, però tambè s’han trobat restes de vertebrats marins i nombroses restes vegetals. A les argiles grogues afloren escassos mol.luscs, restes de vegetals i pistes deixades pels organismes a l’antic substrat submarí.
(textos: Eric Baulenas)
Eric Baulenas
|
Eric Baulenas
|
Eric Baulenas
|
Estudi sobre els Strombus Coronatus a la Pedrera Ana 
