Inici > Notícies >Notícies i convocatòries >Litoral > DEPANA presenta els resultats dels estudis científics dels fons marins de tres municipis tarragonins
S'han dut a terme vàries aproximacions, en els tres paratges, que han permès cartografiar i identificar les comunitats biològiques, mitjançant metodologia de prospecció bioacústica i la caracterització d'espècies en transectes i el material audiovisual enregistrat.
Els hàbitats trobats es corresponen a les categories següents:
• Sediments tous sotmesos a corrents de fons (ripples).
• Arenes fangoses.
• Fons de roca.
• Praderies de Posidonia oceanica.
• Praderies de Cymodocea nodosa
CONCLUSIONS EXTRETES DELS ESTUDIS
Les tres zones prospectades, corresponents a un àmbit biogeogràfic comú, poden considerar-se com a àrees d'interès biològic i ecològic, entre d'altres aspectes, a causa de la presència de praderies de fanerògames marines, en especial de Posidonia oceanica, una espècie protegida i prioritària pel que fa a la seva conservació, tot i que també és destacable la presència de Cymodocea nodosa.
En general, de les zones d'estudi en relació a les espècies observades caldria destacar:
- Cap de Santes Creus: En aquesta zona l'hàbitat més abundant són les praderies de Posidonia oceanica i, Cymodocea nodosa. La ictiofauna és concentrava a la zona més superficial on es troba una comunitat rocosa infralitoral, en aquestes formacions rocoses, d'origen calcari, s'han observat dàtil de mar (Lithophaga lithophaga).
- Les Rojales: S'ha trobat una extensió important de posidònia a la meitat nord de la zona estudiada, la zona sud està ocupada per cymodocea. No s'observen formacions rocoses d'importància. En els fons de sorra d'aquesta zona s'ha observat el cuc poliquet Mesochaetopterus rogeri, espècie nova que va ser descrita l'any 2008.
- Torredembarra: S'observa una extensió important de Cymodocea nodosa, s'han observat fruits d'aquesta fanerògama. La posidònia es troba distribuïda formant barres paral·leles a la línia de costa, de poca extensió en agües més superficials i formant praderies més gran en aigües més fondes. Cal destacar la presència de formacions rocoses planes paral·leles a las costa, amb formacions de posidònia i nacres creixement directament sobre substrat dur.
No obstant això, s'ha de tenir en compte l'alt grau d'humantizació de les zones esmentades, i la necessitat de compatibilitzar les possibles accions de protecció amb l'ús dels recursos (sobretot turístics) presents i ben desenvolupats ja en totes les zones.
Si bé en alguns casos els hàbitats trobats en aquest treball presenten un cert estat de degradació, es considera que la seva protecció i ampliació podria derivar en una millora del seu estat i tenir un impacte positiu pel que fa a la connectivitat d'ecosistemes d'interès ecològic i la conservació de la biodiversitat a la costa catalana.
En aquest sentit, l'establiment d'un possible corredor d'àrees marines protegides a la costa tarragonina esdevé una oportunitat de millora notable de l'estat ecològic dels hàbitats i espècies presents.
