DEPANA proposa millores al projecte de millora de l'hàbitat de la savina a l'espai d'interès natural Tamarit - Punta de la Móra
El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta un projecte per a la recuperació del savinar i la millora del camí dunar a la punta de la Móra
El savinar litoral és una comunitat formada bàsicament per savina (Juniperus phoenicea ssp. eumediterranea), juntament amb el llentiscle o mata (Pistacea lentiscus) i acompanyada d’algunes espècies psammòfiles, com és l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium) que creix a la Punta de la Creueta i a les dunes del final de la platja Llarga.
L’any 2008 DEPANA va realitzar un estudi base de l’estat de conservació del savinar a l’espai natural, el qual es feu arribar a la delegació del Departament de Medi Ambient i Habitatge al Camp de Tarragona. Les conclusions a les que s’arribà foren les següents:
Existència de competició entre espècies, sobretot de la savina amb el pi blanc (Pinus halepensis) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Complementat pel mal estat d’alguns peus de savina.
Erosió antròpica deguda a l’elevada freqüentació de l’àrea on és present el savinar litoral.
Erosió natural de la zona deguda a la fragilitat del sòl.
Les propostes d’actuació que es plantejaren en l’esmentat estudi foren les següents:
Gestionar l’elevada freqüentació.
Restaurar els hàbitats del savinar afectats.
Augmentar els coneixements naturalístics d’aquesta comunitat vegetal.
Informació i conscienciació ciutadana.
Control de les espècies en competició amb la savina.
Potenciació de l’estructura de població de la savina.
En el projecte presentat DEPANA troba a faltar una aposta pel reforç de la comunitat del savinar litoral que vagi acompanyada pel manteniment de les altres comunitats vegetals que l’acompanyen, i que, segons el nostre entendre, no causen una elevada competència. Així mateix, creiem que caldria destacar la importància del pi pinyoner com a part clau d’aquest ecosistema dunar, amb el qual es conforma aquest hàbitat prioritari.
Pel que fa a l’aclarida del sotabosc, creiem que no és del tot necessària, ja que faria reduir els índexs de biodiversitat d’un espai tant reduït com la punta de la Móra. Si bé, tal i com hem esmentat, si que es pot entendre l’actuació sobre el principal competidor (pi blanc), pensem que no seria convenient l’actuació sobre altres espècies que no suposen una afectació tant important sobre el savinar litoral.
A més a més, cal tenir en compte que espècies com el llentiscle, malgrat no estiguin estrictament protegides, pateixen l’atac de persones que en recol·lecten algunes mates. Per tant, creiem que ja pateixen un impacte prou notable, com perquè se’ls hi apliqui una política d’aclarida.
Referent a la senyalització proposada, consistent en la instal·lació d’un panell informatiu, creiem que és del tot necessari i imprescindible, ja que un dels principals problemes que presenta l’espai és la manca d’informació que té el visitant, així ho demostren les enquestes que anualment fa DEPANA en el marc de l’estudi de freqüentació de la punta de la Móra.
Finalment, el projecte inclou mesures per a la recuperació del camí dunar, en una zona propera a la punta de la Creueta. k.La zona on hi ha l’esvoranc sobre la duna caldria delimitar-la amb estaques de fusta i corda a fi de reforçar-ne la protecció i agilitzar-ne la recuperació. Per altra banda, dubtem seriosament de l'eficàcia de les mesures proposades, consistents en la instal·lació d'unes barreres de correcció hidrològica al llarg del camí. Creiem que l'impacte generat per la seva col·locació, serà major que no pas la millora que podran ocasionar a llarg plaç.
