El PTMB no garanteix la conservació dels espais naturals ni la seva connectivitat
DEPANA proposa una nova catalogació més ambiental dels anomenats sòls no urbanitzables -- El PTMB en l'àmbit ambiental és confús i no s'ajusta a la normativa vigent
DEPANA, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, ha presentat les al·legacions al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que en línies generals, si bé no és qüestiona la necessitat d'un pla com aquest que permeti la ordenació del àrea metropolitana, creiem que és poc ambiental. La documentació que la Generalitat de Catalunya ha posat a informació pública així com les directrius que han de guiar el planejament urbanístic de 164 municipis, no garanteixen la protecció ni conservació dels espais naturals, ni de les connexions entre aquestes àrees. Segons el nostre criteri, el PTMB és confús i no s'ajusta a les definicions ni descripcions que regulen la normativa actual de rang superior com el Pla Territorial General de Catalunya. Així mateix, perpetuen la concepció de país que ha de créixer a partir de la negació de la conservació del patrimoni natural.
Si bé no s'ha disposat del temps adequat per poder analitzar correctament el Pla, tot i la petició d'ampliació del termini que van sol·licitar les principals entitats que treballen a l'àrea metropolitana, s'ha detectat:
Compactació del nuclis dispersos. Una de les apostes del PTMB és la compactació de diversos nuclis dispersos situats, bàsicament, a les comarques Vallès Oriental, Occidental i al Baix Llobregat. El Pla pretén actuar en aquestes zones proposant diverses àrees especialitzades residencials. DEPANA considera que si realment és vol evitar el creixement dels nuclis dispersos, cal delimitar el sòl del seu entorn com a sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari.
Manca de justificació de les previsions de creixement urbanístic. El projecte de PTMB situa el llindar màxim de l’increment del parc d’habitatges totals i principals de la regió metropolitana (2001-2026) a 763.670 habitatges més, dels quals 386.683 ja estan planejats en el planejament urbanístic vigent. Observem que una previsió de creixement d’aquesta magnitud quantitativa i temporal, fuig de qualsevol escala que es pugui tractar, gestionar i adaptar a la realitat del moment. És per això que creiem convenient reduir les expectatives temporals i en números absoluts del nombre d’habitatges que es pretén incrementar.
Revisió del PTMB. DEPANA també ha sol·licitat una revisió d'ofici del PTMB cada 5 anys. Actualment, la informació i les dades sobre les que es basen aquest tipus de plans són més fàcils d'obtenir i actualitzar. Així mateix, la realitat és molt variable i el fet de fer revisions amb més periodicitat permetrà que el pla sigui més funcional i adaptable a la realitat de l'àrea metropolitana, especialment en matèria d'assentaments i d'infraestructures. També garantiria la participació pública de la ciutadania en qualsevol modificació substancial del Pla.
Manca de criteris ambientals per a la distinció dels anomenats espais oberts. El concepte de sistema d’espais oberts que aporta el projecte del PTMB no respon a cap criteri ecològic ni de protecció dels espais naturals. A més, el tractament dels sòl no urbanitzable dividit en espais de “protecció especial pel seu interès natural i agrari”, espais de “protecció especial de la vinya” i espais de “protecció preventiva” no estan presents en cap de les lleis bàsiques i de referència per poder desenvolupar-se correctament. Però en especial, la definició de protecció preventiva que es contradiu a l'esperit d'altres normes. En el PTMB, aquestes zones de protecció preventiva es defineixen com àrees que ostenten la possibilitat i intencionalitat de ser requalificats com a sòl urbanitzable. Fins ara el concepte de prevenció sempre s'ha usat com a la conservació dels espais naturals.
Per aquest motiu, DEPANA presenta una nova forma de classificació dels espais naturals del Pla, que s'ajusta a la realitat catalana i fonamentada amb criteris de conservació de la natura:
Espais d’interès natural i ambiental. On estarien tots aquells espais inclosos al PEIN, a la Xarxa Natura 2000, totes les unitats territorials de regulació de sòl Costaner, definides al Pla director urbanístic del sistema costaner i tots els espais classificats com a Sòl No Urbanitzable en els diferents plans municipals amb funcions de connexió i que donin coherència ecològica a la resta d’espais natural protegits.
Espais agrícoles, forestals i fluvials. On estarien els espais classificats com a Sòl No Urbanitzable en els diferents plans municipals i que tinguin un ús agrari o forestal. En aquesta categoria es podrien fer diverses subdivisions, una de les quals podria ser la vinya. Les altres subdivisions serien en funció de la seva situació, de la fertilitat del sòl, dels guanys socials que comporta i del manteniment de la seva biodiversitat, no només en funció dels guanys econòmics immediats que pot tenir un determinat conreu.
Aquesta nova classificació és congruent amb la formulada al Pla Territorial General de Catalunya i resulta més adequada al fet que els ecosistemes terrestres compleixen tres grans tipus de funcions: ambientals, productives i socials.
Funcions ambientals i ecològiques: el manteniment de la biodiversitat, la regulació de la composició atmosfèrica i del clima, la regulació dels cicles biogeoquímics, la conservació del sòl i de l’aigua (per exemple, la prevenció de l’erosió) o el magatzematge de carboni.
Funcions productives: subministren béns i serveis, com els aliments, les medecines, els productes derivats de la fusta i els no fusters (pastures, suro, pinyes, caça, bolets, etc.).
Funcions socials: els usos educatius, recreatius i de lleure, les oportunitats per la recerca, els seus valors tradicionals culturals i emocionals, així com el paisatge agradable que constitueixen, funcions que permeten el desenvolupament d’activitats econòmiques importants com el turisme i l’excursionisme.
DEPANA també ha detectat manca d'espais connectors a les entre els espais de protecció especial, entre les vinyes de l'Alt Penedès i l'Anoia; Collserola tal i com DEPANA va proposar el gener d'enguany, connexions entre el Massís del Garraf i St. Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, entre molts d'altres. Manca també una delimitació dels espais agraris de la zona metropolitana així com de la valorització dels espais naturals, per la qual cosa es demana la revisió de la cartografia informativa i de la classificació dels sòls d'interès natural i agrari incorporant noves àrees fins ara menystingudes.
