En la zona boscosa hi podem distingir clarament tres unitats: el savinar litoral, la màquia litoral de garric i margalló i la brolla de romaní i bruc d’hivern amb esteperola.

El savinar litoral, que és l’últim que resta a Catalunya, el trobarem a la franja més costanera, de condicions més dures, i habitualment sobre sòls sorrencs. Està format bàsicament per la savina, junt amb el llentiscle, i l’acompanyen algunes espècies adaptades a la sorra, com l’estepa d’arenal, que té a la punta de la Creueta i a les dunes del final de la platja Llarga una de les dues úniques localitzacions catalanes.

La màquia de garric i margalló, comunitat cada cop menys abundant, tot i ser característica del litoral meridional, està localitzada a la franja més costanera del bosc, en sòls poc profunds. És una formació densa, dominada pel llentiscle, el garric i el margalló, única palmera autòctona d’Europa.

Les brolles de romaní són les formacions arbustives habituals de les zones baixes sobre substrat calcari; només hi poden viure espècies amants de la llum i perfectament adaptades a la sequera estiuenca pròpia d’aquestes zones. Les espècies més característiques de la brolla d’aquest espai són el romaní, el bruc d’hivern, l’esteperola, l’albada, la gatosa…