Els conreus, que estan situats entre els límits del bosc i la via del tren, són els propis de secà de la comarca: olivera i garrofer.

Els valors més destacables d’aquests cultius són la seva situació contigua al bosc i l’escassa activitat humana que es necessita per al seu manteniment, fet que comporta un ús escàs de pesticides i adobs.
Tot això suposa un augment significatiu d’aliment per a la fauna que viu al bosc i fa que la biodiversitat de l’espai es vegi molt incrementada.

Enmig dels conreus, trobem diversos marges de pedra seca, que compleixen una funció important, ja que retenen la terra dels conreus i els protegeixen de l’erosió. També es converteixen en llocs d’especial interès natural ja que possibiliten el creixement de determinades plantes que ofereixen fruits d’elevat valor nutritiu a les aus i als petits mamífers.

Destaca, enmig del conreu de garrofers, la torre de vigilància i les runes de Mas Grimau. Aquesta construcció sembla haver estat construïda als voltants del segle XIV. El mas es troba pràcticament destruït per motiu d’una explosió, ja que durant la Guerra Civil va servir com a magatzem de municions.