Altres factors que desvetllen la nostra curiositat han estat la pirateria, primer, i el contraban, practicat pels tamaritencs o altafullencs fins fa ben pocs anys. Ambdós fenòmens - la pirateria i el contraban- han aprofitat l’empar natural que ofereixen les cales.

Al 1561, el Rector de Tamarit escriu: “ Tres hores abans de dia desembarcaren cinch fustes de moros a la punta de garbí de la Móra, en una platja que es diu Caladebechs, i doscents moros...vingueren per lo camí ral....”

Davant de fets com aquest, al 1562 es va decidir la construcció de la Torre de la Móra, i en dates similars també es construïren la Torre de Tamarit, la Torre de Mas Grimau, i les torres del Mas Rabassa i del Mas de la Creu.

El recull d’un home amant de la història i del progrés, Antoni Gelabert, ens recorda que la saviesa de les antigues fades cèltiques es va transmetre per una via diferent a la cristiana oficial. Les bruixes són un dels fenòmens més originals en la cultura europea.
A Altafulla, on hi ha un singular Carrer de les Bruixes, que curiosament baixa cap a Tamarit, les llegendes sobre bruixeria han deixat algunes misterioses petjades. De tot plegat no es massa agosarat suposar que el bosc deshabitat de la Marquesa podia haver estat un excel•lent amagatall per a elles, així com també una àrea de recol•lecció de fruits de savina, les propietats reconegudes dels quals són : vermífugues i antiparàsites. Però, atenció! Sis gotes d’oli de savina poden matar un home!

Els darrers processos de la Inquisició a Tarragona tenen data del 1830. Però sembla que l’ apallissament de bruixes a casa nostra era més aviat un esport popular que una solemnitat de tribunal.
A hores d’ara s’ignora quan es va caçar l’última bruixa. Però no seria gens estrany que, a partir d’aquell moment, comencessin els mals definitius pel desgraciat poble de Tamarit. Sense bruixes ni antibiòtics no es poden resistir gaires anys vora els aiguamolls.